La mutilacó genital femenina. “Entre el llegat cultural i els drets humans: una aproximació crítica a la realitat cultural”

Abstract

Female genital mutilation is a historical and cultural practice that severely violates the human rights of women and children, constituting a form of gender-based violence. This research analyses the practice from various perspectives, addressing the phenomenon from a socio-cultural standpoint, as well as its regulation across different dimensions, with an emphasis on the national context. Through a bibliographic and jurisprudential review, the limited enforcement of existing legislation in practice is highlighted, along with the need to strengthen preventive and participatory approaches to combat the phenomenon. Finally, the study presents a proposal for improvement that stresses the need to adopt a tolerant and inclusive perspective as a key element in the eradication of the practice

La mutilació genital femenina és una pràctica de caràcter històric i cultural que vulnera greument els drets humans de les dones i infants, constituint-se com una forma de violència de gènere. La present investigació analitza la pràctica des de vàries perspectives, abordant el fenomen des d’una vessant socio-cultural, així com també la seva regulació des de les diferents dimensions, ressaltant l’àmbit nacional. A través d’una revisió bibliogràfica i jurisprudencial, es posa de manifest la poca aplicació de la legislació vigent a la pràctica i la necessitat de reforçar la visió preventiva i participativa per combatre el fenomen. Finalment, es planteja una proposta de millora que manifesta la necessitat d’adoptar una mirada tolerant i inclusiva que es constitueix com l’element clau per a l’erradicació de la pràctica

La mutilación genital femenina es una práctica histórica y cultural que viola gravemente los derechos humanos de mujeres, niñas y niños, constituyendo una forma de violencia de género. Esta investigación analiza esta práctica desde diversas perspectivas, abordando el fenómeno desde una perspectiva sociocultural, así como su regulación en diferentes dimensiones, con énfasis en el contexto nacional. A través de una revisión bibliográfica y jurisprudencial, se destaca la limitada aplicación de la legislación vigente en la práctica, así como la necesidad de fortalecer los enfoques preventivos y participativos para combatir el fenómeno. Finalmente, el estudio presenta una propuesta de mejora que enfatiza la necesidad de adoptar una perspectiva tolerante e inclusiva como elemento clave para la erradicación de esta práctica