La creació d’espais de memòria a través de l’arquitectura: dos exemples transfronterers

Abstract

Aquest treball corrobora que l’arquitectura és una disciplina adequada per a la creació d’Espais de Memòria i, a través de l’estudi de cas del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera i del Memorial du Camp de Rivesaltes, aporta exemples de solucions arquitectòniques que hi ajuden. D’una banda, es prova que l’arquitectura provoca la reflexió a través de conceptes comuns amb altres disciplines com son el lloc (les construccions on han passat fets traumàtics aporten autenticitat i credibilitat als relats i sentiments) i l’art (l’experiència arquitectònica interpel·la els visitants). D’altra banda, es constata que el patrimoni arquitectònic té característiques pròpies que afavoreixen la ressignificació dels llocs de memòria: forma part de la memòria col·lectiva dels pobles i situa les persones en un temps continu; es considera un document històric; i afavoreix el vincle amb les persones a través de la possibilitat de ser habitat.

This study confirms that architecture is a suitable discipline for the creation of Spaces of Memory and, through the case study of the Exile Memorial Museum in La Jonquera and the Rivesaltes Camp Memorial, it provides examples of architectural strategies that contribute to this purpose. Firstly, it demonstrates that architecture provokes reflection through concepts shared with other disciplines, such as place ―buildings marked by traumatic events confer authenticity and credibility to narratives and emotions― and art ―the architectural experience engages and challenges visitors. Secondly, it argues that architectural heritage possesses essential qualities that promote the resignification of sites of memory: it takes part of the collective memory of communities and situates them within a continuous temporal framework; it is recognised as a historical document; and it strengthens the bond with individuals through its inherent potential of being inhabited.