Recursos psicométricos para la evaluación del funcionamiento familiar y de la interacción de niños ecuatorianos con sus figuras de apego

Abstract

ENG- This doctoral thesis focuses on the validation of psychometric instruments to assess family functioning and the quality of interaction between preschool-aged children and their attachment figures in the Ecuadorian context. The research stems from the need to have culturally adapted tools that enable the observation, analysis, and coding of these dimensions in the local population.

Three studies were conducted in the city of Machala. The first adapted the NCFAS scale with a sample of 470 families, showing good statistical fit and identifying three key dimensions: parenting capacities, environment, and child well-being. The second study developed and validated the new CIPAS scale using video recordings of 24 child–caregiver dyads, obtaining high interrater reliability (κ = 0.88), with medium scores in communication and emotional expression, and lower scores in play quality. The third study analyzed symbolic play using an existing observational scale and found that both children and caregivers performed below age-expected levels.

The findings highlight the importance of using locally validated instruments to better understand family and child dynamics and to promote more sensitive and enriching interactions in early childhood

CAT- Aquesta tesi doctoral se centra en la validació d’instruments psicomètrics per avaluar el funcionament familiar i la qualitat de la interacció entre infants en edat preescolar i les seves figures d’aferrament en el context equatorià. La recerca parteix de la necessitat de disposar d’eines adaptades culturalment que permetin observar, analitzar i codificar aquestes dimensions en la població local.

Es van dur a terme tres estudis a la ciutat de Machala. El primer va adaptar l’escala NCFAS amb una mostra de 470 famílies, mostrant un bon ajust estadístic i revelant tres dimensions clau: capacitats parentals, entorn i benestar infantil. El segon estudi va desenvolupar i validar la nova escala CIPAS a partir de videogravacions de 24 díades infant-cuidador, obtenint una alta fiabilitat entre observadors (κ = 0.88), amb puntuacions mitjanes en comunicació i expressió emocional, i més baixes en qualitat del joc. El tercer estudi va analitzar el joc simbòlic utilitzant una escala observacional ja existent, i va mostrar que tant els infants com les figures de cura es trobaven en nivells inferiors als esperats per a la seva edat.

Els resultats posen de manifest la importància d’utilitzar instruments validats localment per comprendre millor la dinàmica familiar i infantil i afavorir interaccions més sensibles i enriquidores en la primera infància