La introducció de la raó d'estat a la monarquia hispànica: l'obra de Jaume Rebullosa, O.P.

Abstract

This work offers a study of the Dominican friar Jaume Rebullosa (ca. 1560–1621), his work and his alignment with the tridentine program of catholic reason of state as theorized by Giovanni Botero. Through an analysis of Rebullosa’s writings, the study proposes an interpretation of his role in the process of confessionalization, carried out primarily through preaching over more than two decades throughout Catalonia. The central hypothesis is that Rebullosa played a key role in disseminating catholic reason of state within the Hispanic monarchy. Notably, he was among the first to translate Botero’s Relazioni Universali and the first to render into spanish the final five treatises on reason of state. Beyond his translations, the study explores his practical engagement with this political doctrine through preaching and the promotion of a new culture of obedience —an endeavor considered urgent by both ecclesiastical and secular authorities in the context of the Wars of Religion.

To support this argument, this work expands Rebullosa’s biography with a particular focus on his social networks, using the concept of epistemic setting as a methodological framework. This approach sheds light not only on his intellectual commitments but also on the ideological motivations underpinning his work. The second part of the study presents a comparative analysis between Botero’s original texts and Rebullosa’s translations, with close attention to recent historiographical interpretations of the Relazioni Universali. Finally, the work examines the sermons published by Rebullosa between 1614 and 1621, analyzing the theological and political significance of concepts such as “will,” “obedience,” and “predestination.” This analysis aims to uncover the discursive mechanisms through which Rebullosa—and by extension, other clerics— sought to instill a form of political and religious obedience grounded in faith. The study ultimately demonstrates the relation between the theory of Catholic reason of state and its practical application by preachers who maintained direct and sustained contact with local communities across Catalonia

Aquest treball és un estudi al voltant de la figura del frare dominic Jaume Rebullosa (ca. 1560 1621), de la seva obra i, sobretot, de la seva afinitat amb el programa tridentí de la raó d’estat catòlica teoritzada pel piemontès Giovanni Botero. Es parteix de l’anàlisi de les obres del frare per tal d’oferir una interpretació de la tasca confessionalitzadora que desenvolupà mitjançant la predicació durant més de dues dècades arreu del territori català. La hipòtesi de partida és que Rebullosa fou un dels principals difusors de la raó d’estat catòlica a la monarquia hispànica, considerant que fou un dels primers traductors de les Relazioni Universali i el primer en traduir els cinc darrers tractats de la raó d’estat de Giovanni Botero. A banda d’aquest fet, es considera la seva participació en la posada en pràctica de l’esmentada doctrina política a través de la predicació i la difusió d’una nova cultura de l’obediència que, en el context de les guerres de religió, tant eclesiàstics com governs seculars consideraren urgent.

Per fer-ho, s’ofereix una ampliació de la biografia del dominic posant especial èmfasi en la seva xarxa social i prenent el concepte de setting epistèmic com a eix vertebrador d’aquesta primera part, que ha de donar raó de les motivacions i interessos intel·lectuals, però també ideològics, del dominic. En segon lloc s’elabora una comparació entre les obres originals de Giovanni Botero i les traduccions castellanes elaborades per Jaume Rebullosa, prestant especial atenció a les interpretacions historiogràfiques més actuals de les Relazioni Universali del piemontès, atès que ofereixen una sèrie de claus que permeten entendre i explicar millor les traduccions. En darrer lloc, s’analitzen els sermons publicats pel dominic entre els anys 1614 i 1621 juntament amb els conceptes de “voluntat”, “obediència” i “predestinació” amb l’objectiu de desxifrar els codis discursius que el dominic i, amb ell, altres membres de l’Església utilitzaren per conduir la població a una obediència política i religiosa pura i sense fissures que només podia provenir de la fe. Amb això, es mostra l’estret lligam entre la teoria de la raó d’estat catòlica i la seva pràctica, en aquest cas dels religiosos que predicaven arreu del territori català i que tenien contacte directe i estret amb la població