L’estudi analitza l’experiència i percepció d’arrelament de joves de segona generació al sud de l’Alt Urgell i busca comprendre el paper de l’escola rural sobre aquesta percepció.
Mitjançant entrevistes en profunditat i l’anàlisi vertical i temàtica, es conclou que, si bé és cert que l’escola rural potencia els vincles i la seguretat, també invisibilitza la diferència i perpetua la discriminació, generant manca de pertinença al comú. La joventut desenvolupa identitats híbrides, però enfronten un qüestionament constant de la seva pertinença. Les
condicions materials es revelen com elements de permanència al territori. Es conclou que l’arrelament és un procés en negociació que requereix reconeixement ple per part de tots els actors implicats
El estudio analiza la experiencia y percepción de arraigo de jóvenes de segunda generación en el sur del Alt Urgell y busca comprender el papel de la escuela rural sobre esta percepción.
Mediante entrevistas en profundidad y el análisis vertical y temático, se concluye que, si bien es cierto que la escuela rural potencia los vínculos y la seguridad, también invisibiliza la diferencia y perpetúa la discriminación, generando falta de pertenencia a lo común. La juventud desarrolla identidades híbridas, pero enfrentan un cuestionamiento constante de su pertenencia. Las condiciones materiales se revelan como elementos de permanencia en el territorio. Se concluye que el arraigo es un proceso en negociación que requiere reconocimiento pleno por parte de todos los actores implicados
The present study analyses the experience and perception of rootedness among second-generation young people in southern Alt Urgell, with a view to understanding the role of rural schools in this perception.
Through in-depth interviews and vertical and thematic analysis, it concludes that, while rural schools do strengthen bonds and security, they also render differences invisible and perpetuate discrimination, generating a lack of belonging to the community. Adolescents evolve hybrid identities, yet are subject to perpetual interrogation regarding their sense of affiliation. Material conditions are revealed as elements of permanence in the territory. The study concludes that rootedness is a process of negotiation that requires full recognition by all stakeholders involved
DUGiDocs