La literatura com a eina per a l’historiador. I l’exemple de Benito Pérez Galdós

Abstract

En aquest treball de final de grau, presento, primerament, la llarga i complexa relació que ha existit entre dues disciplines aparentment oposades com ho són la història, l’estudi d’allò que va passar, la ciència de la veritat i la certesa; i la literatura, la il·lusió del que podria haver passat, la disciplina de la ficció i la mentida. Presento, doncs, els primers acostaments de la ciència històrica envers la literatura, tractant la literatura com una representació realista del passat; el trencament que des del món historiogràfic es produeix envers aquesta relació, doncs durant la dècada de 1950, convençuts que la literatura no és res més que una ficció, els historiadors decideixen allunyar-se d’aqueste possible font; i presento, també, com, mica en mica, gràcies al cultural turn, una nova visió del passat construeix una nova visió de la literatura, i com els historiadors busquen construir nous ponts entre les dues disciplines. Finalment, també exposo com aquesta nova historiografia filla del cultural turn, dins l’àmbit espanyol, traça dos corrents metodològics per tal d’acostar-se a la literatura i estudiar-la com una font historiogràfica. De la mateixa manera, ambdós corrents metodològics seran posats a prova a través de la literatura de Benito Pérez Galdós. Així, Doña Perfecta (1876) serà llegida i analitzada d’acord els principis del corrent metodològic objectivista; i La de los tristes destinos (1907) serà llegida i analitzada d’acord els principis del corrent subjectivista.