Desigualtat socioterritorial i creació del futur. Activitat, influència, impacte i reconeixement creatiu a la ciutat de Barcelona

Abstract

ENG- This thesis, according to a proposal that is based on theoretical elements from various sociological perspectives, a mixed research design, and the use of quantitative and qualitative data from Barcelona, investigates the relationship between socio-territorial inequality, the availability of certain resources and creative activity (aggregate and individual). These three elements enable a macro, micro and holistic view of creative activity. The results show as a general trend that people from well-off socio-territorial environments tend to have more resources both at an aggregate and individual level. However, although this research seems to confirm, like others, patterns of inequality that link people's socio-territorial environment with the acquisition of certain resources, the results lead us to talk about nuances, complexity and new contributions. Thus, a relevant contribution is about the resources that can influence the development of a certain creative activity. For example, according to the results, the resources that matter most to create a cooperative do not seem to be the same as the ones that matter most to create in art and culture. Furthermore, the resources that are more likely to be acquired from one socioeconomic environment or another do not seem to be the same. Thus, for example, according to the results, people from middle-income socioeconomic environments with certain relational resources seem to have a greater possibility of creating cooperatives. In people from other socioeconomic environments these patterns are different. Despite all these nuances and complexities, it seems that, no matter how you look at it, the districts of Barcelona with the lowest income, or the people who live there, seem to be at the bottom of all kinds of creative activity with impact and recognition. Likewise, the nuances are also there, because there seem to be some interesting contradictions between some of the patterns of the quantitative and qualitative data. The results have at least two implications. First, in relation to public policy. Thus, knowledge is provided about which resources seem to be most important in reducing inequality to participate in creative activity. According to the results it seems that educational and relational resources are key. The second implication is that in general and taking into account all the nuances and complexities, the people who will most likely be able to participate in the creation processes of many of the tangible or intangible solutions, which will allow to face present and future challenges, will be of a certain socioeconomic environment with all the implications of this from a democratic perspective

CAT- Aquesta tesi, segons una proposta que es basa en elements teòrics provinents de diverses perspectives sociològiques, un disseny de recerca mixta, i l’ús de dades quantitatives i qualitatives de Barcelona, investiga la relació entre la desigualtat socioterritorial, la disposició de certs recursos i l’activitat creativa (agregada i individual). Aquests tres elements possibiliten una visió, macro, micro, i holística, de l’activitat creativa. Els resultats mostren com a tendència general, que les persones d’entorns socioterritorials tendint a benestants, solen tenir més recursos tant a nivell agregat com individual. Ara bé, tot i que aquesta recerca sembla confirmar, com altres, pautes de desigualtat que vinculen l’entorn socioterritorial de les persones, amb l’obtenció de certs recursos, els resultats ens porten a parlar de matisos, complexitat i noves aportacions. Així, una aportació rellevant, és sobre els recursos que poden influir més o menys en desenvolupar segons quina activitat creativa. Per exemple, segons els resultats, no semblen ser els mateixos els recursos que més importen per crear una cooperativa, que per crear en art i cultura. Tampoc semblen ser els mateixos els recursos que són més possibles d’adquirir d’un entorn socioeconòmic, que d’un altre. Així, per exemple, segons els resultats, persones d’entorns socioeconòmics de renda mitjana, amb certs recursos relacionals, semblen tenir més possibilitat de crear cooperatives. En persones d’altres entorns socioeconòmics, aquestes pautes són diferents. Malgrat tots aquests matisos i complexitats, sembla que, es miri com es miri, els districtes de Barcelona amb menys renda, o les persones que allà hi viuen, semblen estar a la cua de tota mena d’activitat creativa amb impacte i reconeixement. Així mateix, els matisos també hi són, perquè sembla haver-hi algunes contradiccions interessants entre algunes de les pautes de les dades quantitatives i qualitatives. Amb tot, els resultats tenen com a mínim dues implicacions. En primer lloc, en relació la política pública. Així, s’aporta coneixement sobre quins recursos semblen ser més importants en reduir la desigualtat per participar d’activitat creativa. Segons els resultats, sembla que els recursos educatius i el relacionals són clau. La segona implicació, és que en general, i tenint en compte tots els matisos i complexitats, seran més aviat poques i d’un perfil determinat, les persones que podran de forma més probable, participar dels processos de creació de moltes de les solucions tangibles o intangibles que permetran fer front a reptes presents i futurs, amb tot el que pot implicar això des d’una perspectiva democràtica