L'humà i la política. Una obra de teatre en tres actes i un epíleg

Abstract

An empty stage, plunged into absolute darkness. Humanity is turning a stark eye: an unravelled setting, saturated with strangely dressed characters. He rises from a divan difficultly and, with the pose of a candid who for the first time has been able to use his eyes, walks through the dance hall as if it were a museum: meticulously observing each smile, color, gesture, grotesque, wrinkle and mole; studying parsimonously to each entity in the room, to each unknown disguised as simplicity. In order to be able to conclude what it is and who it is looking for

Un escenari buit, sumit en la foscor absoluta. La humanitat obre fatigosament els ulls: un escenari desendreçat, saturat de personatges vestits estrafolàriament. S’aixeca d’un divan dificultosament i, amb el posat d’un càndid que per primer cop ha estat capaç d’usar els seus ulls, camina per la sala de ball com si es tractés d’un museu: observant meticulosament cada somriure, color, gest, ganyota, arruga i piga; estudiant amb parsimònia a cada ens de la sala, a cada incògnita disfressada de simplicitat. A fi de poder concloure què és i a qui està buscant