Estudi aerodinàmic de diferents propostes per l’aleró posterior d’un vehicle del grup C

Abstract

L’interés per l’aerodinàmica i el seu ús en vehicles de competició, juntament amb els coneixements adquirits a les assignatures cursades de mecànica de fluids, va contribuir a la tria d’un projecte relacionat amb aquests àmbits. Finalment, es va decidir realitzar l’estudi de les propietats aerodinàmiques de diferents propostes d’alerons posteriors per un vehicle de la categoria del Grup C de finals dels anys vuitanta. En la figura 1 es mostra el vehicle sobre el que es farà l’estudi, nomenat TRD DRW12. El treball tenia uns clars objectius: recolzant-se en programari de simulació de dinàmica de fluids computacional, es buscava obtenir les propietats aerodinàmics de diferents propostes d’aleró, per poder comparar-los i triar tres elements, cadascún amb unes característiques marcades: el primer aleró interessava que tingués la mínima resistència aerodinàmica possible a costa de generar poca càrrega aerodinàmica. Pel segon aleró es volia que fos tot el contrari al primer, és a dir, que aportés el màxim de càrrega aerodinàmica possible, independentment de la resistència associada.