Equipamientos socioculturales y sistemas arquitectónicos resilientes: la Cable Factory y Can Batlló = Sociocultural Facilities and Resilient Architectural Systems: The Cable Factory and Can Batlló

Abstract

Resilience in the field of spatial planning contributes to the sustainable development of socio-spatial systems and deals with the unpredictable effects of climate change in urban areas. This article discusses resilient architecture by comparing two case studies: the former industrial complexes transformed into sociocultural facilities of the Cable Factory in Helsinki and Can Batlló in Barcelona. Through a grounded theory methodology, this research combines three inductive methods to collect data: semi-structured interviews, observational research, and secondary research. The aim of this work is to define properties and characteristics that promote the creation of a conceptual framework in resilient architecture from an evolutionary resilience approach and, thus, contribute to the projection of resilient cities. Thanks to the planning of spatial indeterminacy, the resilient properties of persistence, adaptation and transformation are identified in the architectural systems of both cases. The results show 16 resilient characteristics that are integrated in the spatial, social and temporal dimensions. Two categories of indeterminate space are also distinguished: raw space at the Cable Factory and freespace at Can Batlló. It is concluded that indeterminate spaces offer freedom of appropriation and confront obsolescence and change of use through evolvability and flexibility

La resiliencia en el ámbito del planeamiento espacial contribuye al desarrollo sostenible de los sistemas socioespaciales y lidia con los efectos impredecibles del cambio climático en las áreas urbanas. Este artículo debate sobre arquitectura resiliente mediante la comparación de dos casos de estudio: los antiguos complejos industriales transformados en equipamientos socioculturales de la Cable Factory en Helsinki y de Can Batlló en Barcelona. Mediante una metodología de teoría fundamentada, esta investigación combina tres métodos inductivos para recopilar los datos de estudio: entrevistas semiestructuradas, investigación observacional e investigación secundaria. El objetivo de este trabajo consiste en definir unas propiedades y características, que propicien la construcción de un marco teórico en la arquitectura resiliente desde un enfoque de resiliencia evolutiva y, con ello, contribuir a la proyección de ciudades resilientes. Gracias a la planificación de la indeterminación espacial, se identifican las propiedades resilientes de persistencia, adaptación y transformación en los sistemas arquitectónicos de ambos casos. Los resultados muestran 16 características resilientes que se integran en las dimensiones espacial, social y temporal. Asimismo, se distinguen dos categorías de espacio indeterminado, esto es, el espacio en bruto en la Cable Factory y el espacio-libre en Can Batlló. Se concluye que los espacios indeterminados ofrecen libertad de apropiación y afrontan la obsolescencia y el cambio de uso mediante la evolucionabilidad y la flexibilidad

La resiliència en l’àmbit de la planificació espacial contribueix al desenvolupament sostenible dels sistemes socioespacials i afronta els efectes imprevisibles del canvi climàtic en les àrees urbanes. Aquest article analitza l’arquitectura resilient mitjançant la comparació de dos casos d’estudi: els antics complexos industrials transformats en equipaments socioculturals de la Cable Factory a Hèlsinki i de Can Batlló a Barcelona. Mitjançant una metodologia de teoria fonamentada, aquesta investigació combina tres mètodes inductius per a la recopilació de dades: entrevistes semiestructurades, recerca observacional i recerca secundària. L’objectiu del treball és definir unes propietats i característiques que facilitin la construcció d’un marc teòric en arquitectura resilient des d’un enfocament de resiliència evolutiva i, així, contribuir a la projecció de ciutats resilients. Gràcies a la planificació de la indeterminació espacial, s’identifiquen les propietats resilients de persistència, adaptació i transformació en els sistemes arquitectònics d’ambdós casos. Els resultats mostren 16 característiques resilients que s’integren en les dimensions espacial, social i temporal. Així mateix, es distingeixen dues categories d’espai indeterminat: l’espai en brut a la Cable Factory i l’espai-lliure a Can Batlló. Es conclou que els espais indeterminats ofereixen llibertat d’apropiació i permeten afrontar l’obsolescència i el canvi d’ús mitjançant la possibilitat d’evolució i la flexibilitat