Rehabilitación penitenciaria de delincuentes sexuales. Un estudio empírico de la percepción individual de los internos sobre los programas de tratamiento
Full Text
Share
Després d'un llarg procés d'evolució, la pena ha deixat de percebre's com un mer càstig per adoptar
l'ideal de la rehabilitació i reinserció social dels condemnats, convertint-se en paràmetre de
constitucionalitat adreçat a orientar la política penal i penitenciària.
individualitzats de tractament (PIT), a més de donar compliment a aquest ideal com a pilar
fonamental del sistema penal espanyol i garantir l'execució de les penes en clau humanista,
es dota l'intern de les eines necessàries per a la seva pròpia emancipació.
Un dels àmbits on la rehabilitació cobra més rellevància és el de la delinqüència sexual, fenomen criminal de
seqüeles greus que ha abandonat l'àmbit privat per esdevenir problema de salut pública a
nivell mundial. Tot i l'estesa desinformació sobre el seu abast i dimensions i la xifra fosca elevada, el que sí que és clar és la necessitat d'intervenció en els delinqüents sexuals mitjançant un
abordatge integral tenint en compte les característiques de la tipologia delictiva i del propi infractor,
especialment els seus hàbits, cognicions i emocions. En aquest sentit, el punt d'inflexió en la seva
rehabilitació penitenciària ho constitueix, sens dubte, el llançament del Programa de Control de la
Agressió Sexual (PCAS) que ha demostrat reduir la reincidència de manera significativa.
Aquest treball pretén anar més enllà i estudiar l'eficàcia del programa des de la perspectiva dels propis
interns, valorant la seva experiència personal com a element crucial per aconseguir la fi primordial del
tractament, que no és altre que la ruptura definitiva de la carrera delictiva i el reintegrament satisfactori a
la societat