Efectes d'un entrenament isoinercial vs un entrenament de càrrega elàstica de 8 setmanes sobre el canvi de direcció en joves jugadors de bàsquet

Abstract

L’estudi present es fonamenta a partir d’una proposta d’intervenció, sobre el canvi de direcció (COD) en joves jugadors de bàsquet. El bàsquet és un esport de situació amb gran importància de desplaçaments multidireccionals i una naturalesa d’accions intermitents a alta intensitat, sent el tall en V (45º) el COD més utilitzat pels jugadors en la competició. Per optimitzar la velocitat en el canvi de direcció (VCOD) la majoria d’experts fan servir l’entrenament isoinercial (EI) pels seus múltiples beneficis, però els equipaments de l’EI són de difícil accés i d’un elevat preu per la majoria d’entrenadors. En canvi, l’entrenament elàstic (EE) pot ser una alternativa per la millora en la VCOD, per l’accessibilitat i el preu dels equipaments envers l’EI. Actualment, en la literatura científica no hi ha cap comparació dels dos sistemes d’entrenament, on l’EE no ha estat mai monitoritzat en accions coordinatives. L’objectiu de l’estudi serà observar les diferències d’un EI envers un EE en la VCOD en joves jugadors de bàsquet, intentant establir una comparació justa entre les dues càrregues d’entrenament, proporcionant una resistència en l’EE semblant a l’EI, tenint en compte les propietats de cada càrrega. S’analitzaran 30 jugadors adolescents en el període competiu, amb dues sessions setmanals durant 8 setmanes. S’esperen que els resultats en força i VCOD siguin majors en l’EI envers l’EE, sent l’EI l’entrenament que obté majors beneficis, tot i que els valors de l’EE siguin positius. Proporcionant directius d’aplicacions pràctiques mitjançant l’EE per l’optimització de la VCOD en joves jugadors de bàsquet