La prescripció de la pretensió al pagament de les despeses de la comunitat de propietaris

Abstract

Aquesta contribució pretén aclarir quin és el termini de prescripció de la pretensió de reclamació de deutes de la comunitat de propietaris en règim de propietat horitzontal. L'interès de l’estudi rau en l'existència de jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials (=AAPP) catalanes que apliquen, majoritàriament, el termini general de 10 anys (art. 121‑20 CCCat) i, en menor mesura, l'especial de 3 anys previst per les pretensions de pagaments periòdics anuals o més breus [art. 121‑21 a) CCCat]. La qüestió es complica perquè al termini de prescripció se li ha d'afegir l'afecció real de l’immoble al pagament de les quotes vençudes i exigibles en l'anualitat en curs i les quatre darreres, fins a un màxim de cinc anys i això, tal i com es veurà al llarg de les pàgines que segueixen, permet als tribunals entendre que el termini de prescripció no pot ser mai més curt que la durada de l'afecció real. Com es veurà també, el termini de prescripció i l'extensió de l’afecció real són qüestions distintes i aquesta darrera no pot condicionar el primer. Nogensmenys, la interpretació més assenyada és que, efectivament, el termini ha de ser de 10 anys. En les pàgines que segueixen s'intentarà explicar per què