Alguns problemes de l’aplicació de les normes del CCCat en matèria de prescripció: èmfasi especial en el camp de la responsabilitat civil

Abstract

L'1 de gener de 2024 es compliran vint anys de vigència dels arts. 121-1 a 122-5 CCCat, introduïts per la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya. Aquests preceptes preveuen una regulació completa del règim jurídic de la prescripció, que, a més dels terminis, inclou el còmput, la interrupció i la suspensió, entre d’altres aspectes. El treball aborda, a partir de l’anàlisi de la jurisprudència del TSJCat i de la jurisprudència menor d'Audiències Provincials a Catalunya, dos problemes relatius a l’aplicació d’aquesta regulació: la determinació de la llei aplicable al termini de prescripció de la pretensió, quan aquesta està regulada pel dret estatal, civil o no civil; i la determinació del dies a quo del termini, d’acord amb la regla general de l’article 121-23 CCCat, que introdueix el criteri de la cognoscibilitat sobre les circumstàncies que fonamenten la pretensió i la persona contra la qual es pot exercir