Sobre cultura artística d'estampa a Catalunya a les acaballes del cicle Barroc
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2025-01-28T11:56:53Z
dc.date.available
2025-01-28T11:56:53Z
dc.date.issued
2022-03-11
dc.identifier.issn
1135-9722
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Identification of the various graphic sources that inspired a very substantial proportion of the reliefs and Marian iconography that the sculptor Josep Pujol i Juhí created in the chapel of Our Lady of the Colls in the church of Sant Llorenç de Morunys prompts a series of reflections on international print culture and its resonance in painting and sculpture workshops in Catalonia in the second half of the 18th century. The study analyses in detail the peculiar way in which Josep Pujol interpreted engravings by the brothers Joseph Sebastian and Johann Baptist Klauber of the Marian celebrations of the Litany of Loreto, the Salve Regina and the Magnificat; and also the relationship between the sculptor’s altarpiece in the church of Sant Pere de Matamargó and the series of the apostles in the basilica of San Giovanni in Laterano by the team of Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini and Giovanni Girolamo Frezza (or with the later version by Pietro Leone Bombelli). The article also notes how the international distribution of engravings is important to our understanding of the work of the painter Francesc Pla, el Vigatà, and sheds light on a singular rococo episode of the early 19th century: the pictorial decoration of the delightful church of Sant Pere de Madrona
La identificació del conjunt de les fonts gràfiques que van guiar una part molt substancial dels relleus i del programa iconogràfic d'exaltació mariana que l’escultor Josep Pujol i Juhí creà a l'immersiu ambient de la capella dels Colls de l'església de Sant Llorenç de Morunys impulsa una sèrie de
reflexions sobre la cultura artística "d’estampa" i la seva recepció als tallers pictòrics i escultòrics
de la segona meitat del segle XVIII a Catalunya. L'estudi analitza amb més deteniment la peculiar
traducció que Josep Pujol va fer-hi dels gravats que els germans Joseph Sebastian i Johann Baptist
Klauber dedicaren als himnes marians de les Lletanies, la Salve i el Magnificat; i també el seu vincle
en el retaule de Sant Pere de Matamargó amb la sèrie dels apòstols de la basílica de San Giovanni
in Laterano, elaborada per l’equip integrat per Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini i
Giovanni Girolamo Frezza (o bé amb la realitzada més tard per Pietro Leone Bombelli). Igualment
s’assenyala que la difusió internacional del gravat ajuda a llegir millor la trajectòria del pintor Francesc Pla, el Vigatà, i permet entendre un singular episodi rococó dins del segle xix: el revestiment pictòric de l’encantadora església de Sant Pere de Madrona
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/locus.441
dc.relation.ispartof
Locus Amoenus, 2021, vol. 19, p. 127-149
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-H)
dc.rights
Attribution 4.0 International
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
Sobre cultura artística d'estampa a Catalunya a les acaballes del cicle Barroc
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.doi
dc.identifier.idgrec
035142
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed
dc.identifier.eissn
2014-8798