Muralles, burots i consums: els fonaments fiscals de les muralles

Abstract

The September Revolution of 1868 opened enormous expectations to change the model of state organization that moderateism had been building. The recruiting and the consumption taxes were especially hateful at the popular level. This article focuses on the second of these aspects that became generalized from the reform of the tax system in 1845. In walled cities like Girona, the imposition taxes paradoxically meant a strengthening of the walls while the clamour to demolish them was getting lourder. The city councils suffered the same paradox. Surcharges on consumption taxes were the most used way to cover the constant municipal deficits. The attempt to reintroduce the tax in Girona, in May 1872, started a riot that would be repeated with more or less intensity throughout the Catalan geography in the final decades of the 19th century. Carlism did not waste the opportunity to capitalize on the unrest

La Revolució de Setembre de 1868 obrí unes expectatives enormes per canviar el model d’organització de l’estat que el moderantisme havia anat bastint. Especialment odioses eren a nivell popular les quintes i la imposició de consums. Aquest article se centra en el segon d’aquests aspectes que es generalitzà a partir de la reforma del sistema tributari de 1845. En les ciutats emmurallades com a Girona, la imposició de consums significà paradoxalment un reforçament de les muralles mentre que se sentia cada vegada més fort el clam per enderrocar-les. La mateixa paradoxa patiren els ajuntaments. Els recàrrecs sobre els consums foren la via més utilitzada per a sufragar els constants dèficits municipals. L’intent de reintroducció de l’impost a Girona, el maig de 1872, inicià un avalot que es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la geografia catalana en les dècades finals del segle XIX. El carlisme no desaprofità l’ocasió per capitalitzar el malestar