De l'experiència a la narració de l'experiència: l'exili en primera persona de Teresa Pàmies a Quan érem refugiats (1975)

Abstract

Quan érem refugiats (1975), de Teresa Pàmies, és una obra que a més de situar-la en la 'literatura de l'exili', també forma part de la 'literatura del jo'. Escrita en primera persona del singular, Pàmies no solament és l'autora de la narració dels seus primers dies d'exili, sinó també la protagonista i la narradora de tal episodi. La identificació que s'estableix a través del jo entre autora-protagonista-narradora, pròpia de la literatura del gènere, planteja múltiples tensions relacionades amb el vincle que hi ha entre l'escriptura i la realitat, la ficció i la no-ficció, el passat i el present, o la memòria i l'oblit. Una ambigüitat que el present article estudiarà i demostrarà a partir de Quan érem refugiats