La participació dels agents públics i privats en els plans de dinamització comercial

Abstract

Aquest treball té com un dels seus objectius mirar de donar una resposta a les dificultats per trobar una fórmula que permeti dotar als plans d’una estructura jurídica que s’ajusti a les seves necessitats, peculiaritats i objectius, i que no sigui excessivament rígida o complicada en la seva gestió. Amb aquesta finalitat s’han analitzat les diverses fórmules de col·laboració públic-privada que ja existeixen al nostre l’ordenament jurídic i també s’han estudiat models de Dret comparat per mirar si els models d’altres països poden oferir solucions que la nostre regulació actual no contempla. Un altre objectiu principal és presentar les diferents possibilitats que ofereix l’ordenament jurídic actual o les modificacions que s’haurien d’incorporar per articular i assegurar la contribució econòmica de tots els beneficiats per un pla de competitivitat del comerç urbà al seu finançament, i exposar els problemes o dificultats que cadascuna d’elles pot plantejar, així com els avantatges d’unes envers els altres. Una primera possibilitat seria establir una obligació d’afiliació a l’eventual entitat gestora del pla o les agrupacions o associacions que hi participen al pla. Estretament relacionat amb aquestes qüestions són els problemes de compatibilitat amb el Dret comunitari que planteja la legislació vigent catalana sobre equipaments comercials, en particular, amb la llibertat d’establiment, per una banda, i, per altre banda el fet de que s’ha qüestionat l’Impost sobre Grans Establiments Comercials (IGEC) per la seva discutida compatibilitat amb el bloc de constitucionalitat i per la possibilitat de que constitueixi un ajut d’Estat vedat pel Dret comunitari. Si finalment aquestes controvèrsies es resolen de manera desfavorable a les normes catalanes qüestionades, això suposaria un considerable cop al sosteniment econòmic dels plans, ja que la recaptació de l’Impost mencionat s’ha de destinar íntegrament a accions com les que es plantegen als plans de competitivitat del comerç urbà. Cal recordar que aquest treball de recerca no té una orientació acadèmica o dogmàtica, sinó que s’adreça directament a l’Administració per tal d’aportar idees i suggeriments de possibles línees d’actuació i distingeix el que són qüestions tècnicojurídiques de les decisions que són estrictament polítiques. Per aquesta raó les referències bibliogràfiques s’han reduït al mínim imprescindible