Dansa social: anàlisi del concepte. Identificació i aportacions des de la vessant artística-escènica, social i educativa

Abstract

ENG- Dance is a discipline that evolves and progressively broadens its scope of action. It stops having an artistic objective where learning, style, technique, and/or stage are involved, and it transforms into a tool, instrument, resource, medium, bridge, and/or purpose. Dance, turned into a social instrument and being an expressive tool of body language, is a good medium to work with social groups, those vulnerable or at risk of social exclusion, becoming social dance. The aim of this doctoral dissertation, composed of five articles, is to thoroughly examine social dance, a concept that currently lacks a unified criterion in the scientific community for its definition. The significance of conceptualizing the term social dance is highlighted by conducting an international review of its representation. The concept is further refined, providing an operational definition while reflecting on the matter, generating a discourse that highlights the value of social dance to showcase a conceptually new area of study. At the same time, it reveals the contexts of development, attributes, and uses, identifying its academic application and potential incorporation into cultural, social, and educational policies. The methodological approach is primarily qualitative, as a knowledge-building entity, as evidenced in the first, second, and third articles, and mixed methodology in the studies of the fourth and fifth articles. The first and second articles adopt the concept analysis method according to Walker and Avant (W&A). The sample comprises international literature and includes articles from 1972 to 2024, collected in a flowchart based on PRISMA (2020). The third article is a report/study on the state of higher education in social dance in the Iberian Peninsula (PI), revealing its presence in university teaching institutions under the current legislation, with guidelines from the Bologna Process (1999). The fourth and fifth articles outline two of the purposes that social dance groups can adopt. Specifically, the fourth article presents social dance with a therapeutic purpose, carried out through dance therapy or dance movement therapy (DM/T). A sample collected from 2010 to 2021 is analysed, involving 35 annual support groups for women victims of gender violence under the Social Services of the Barcelona City Council. In the data analysis, 272 sequences/assertions expressed by the 700 women included in the study are inventoried. The fifth article presents social dance with an artistic-scenic purpose, focusing on sequential exploratory design (DEXPLOS) with a derivative modality. This article analyzes a sample collected between the years 2018 and 2022, with an open group of healthy people, who make up the artistic-community project of the Antic Teatre in Barcelona. For data collection, an ad hoc validated instrument was generated to evaluate the benefits of social dance with an artistic-scenic purpose for people in their 3rd and 4th age. The study results allow for generating an operational definition of the concept of social dance related to the type of context and its particularities. The concept analysis has provided collective discourse to the theory, fostering progress in the conceptual field where dance is the core of research. Furthermore, the research offers a current perspective on Higher Artistic Education where social dance is included, inviting critical reflection on new proposals for educational pathways in university teaching.On the other hand, the evolution of women's groups and the benefits they obtain when reorganizing the triad of thoughts, feelings, and actions are highlighted, allowing them to make vital decisions. Just as it is evident how the practice of dance is essential for healthy ageing, where the 3rd and 4th age group values physical improvement and the relationship with peers, conditioned by the age range in which they pass. This result aligns with the UN Decade of Healthy Ageing (2021-2030). In conclusion, this thesis contributes knowledge regarding the concept of social dance and its relevance when dance is involved in social group projects, providing benefits for their psycho-physical-social well-being

CAT- La dansa és una disciplina que evoluciona i amplia progressivament el camp d’actuació. Deixa de tenir un objectiu artístic on és aprenentatge, estil, tècnica i/o escena i es transforma en eina, instrument, recurs, mitjà, pont i/o finalitat. La dansa convertida en un instrument social, i essent eina expressiva del llenguatge corporal, és un bon mitjà per a treballar amb grups socials, de vulnerabilitat social, de risc d’exclusió social, esdevenint dansa social. La memòria d’aquesta tesi doctoral per compendi de cinc articles te com a objectiu examinar, de manera exhaustiva, la dansa social, on actualment, no existeix unitat de criteri en la comunitat científica per a definir-la. S’evidencia la transcendència de la conceptualització dels termes dansa social tot fent una revisió a nivell internacional de la seva representació. Concretant-ne el concepte i, proporcionant una definició operativa alhora que es reflexiona, es genera un discurs que posa en valor la dansa social per mostrar una àrea d'estudi conceptualment nova. D’aquest mode es fan palesos, al mateix temps, els contextos de desenvolupament, els atributs i els usos, per identificar-ne l'aplicació acadèmica i la possible imbricació en les polítiques culturals, socials i educatives. L’enfocament metodològic és, principalment, qualitatiu, com entitat constructora de coneixement, quedant constància en els articles primer, segon i tercer, i de metodologia mixta en els estudis del quart i cinquè article. El primer i el segon article adopten el mètode de l’anàlisi de concepte segons Walker and Avant (W&A). La mostra la composa una literatura a escala internacional i inclou articles des de l’any 1972 fins a l’any 2024, recollits en un fluxograma a partir del PRISMA (2020). El tercer article és un informe/estudi de situació de la formació en estudis superiors en dansa social a la península Ibèrica (PI), donant a conèixer llur incidència en les institucions d’ensenyament universitari des de la legislativa vigent, amb les directrius del Pla Bolonya (1999). En el quart i cinquè article s’exposen dues de les finalitats que poden adoptar els grups de dansa social. Concretament en el quart article es presenta la dansa social amb finalitat terapèutica, executada amb la dansateràpia o dansa moviment teràpia (DM/T). S’analitza una mostra recollida des de l’any 2010 fins l’any 2021, amb 35 grups anuals de suport a dones víctimes de violència masclista dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. En l’anàlisi de dades s’inventarien 272 seqüències/assercions expressades per les 700 dones incloses en l’estudi. En el cinquè article es presenta la dansa social amb finalitat artística-escènica enfocat en el disseny exploratori seqüencial (DEXPLOS) amb modalitat derivativa. En aquest article s’analitza una mostra recollida entre l’any 2018 i l’any 2022, amb un grup obert de persones sanes de 3a i 4a edat, que conformen el projecte artístic-comunitari de l’Antic Teatre de Barcelona. Per a la recollida de dades es genera un instrument validat ad hoc que valora els beneficis de la dansa social amb finalitat artística-escènica per a persones de 3a i 4a edat. Els resultats dels estudis permeten generar una definició operativa del concepte de la dansa social relacionada al tipus de context i llurs particularitats. L’anàlisi de concepte ha dotat d’un discurs col·lectiu la teoria, per induir al progrés en el camp conceptual on la dansa és el nucli de la recerca. Tanmateix la recerca atorga una aproximació present de la formació en els Ensenyaments Artístics Superiors on compareix la dansa social, convidant a una reflexió crítica, envers noves propostes de línies formatives en l’ensenyança universitària. Per altra banda s’evidencia l’evolució dels grups de dones i els beneficis que obtenen a l’hora de reorganitzar la tricotomia de pensaments, sentiments i actes perquè, a partir d’aquí, puguin prendre decisions vitals.

Així com s’evidencia com la pràctica de la dansa és imprescindible per un envelliment sa, on el grup de 3a i 4t edat valora la millora física i la relació amb els iguals, condicionat per la franja d’edat en la que transiten.

Aquest resultat s’alinea amb la Dècada de l’envelliment social i saludable (2021-2030) de l’ONU. Com a conclusions finals aquesta tesi aporta coneixement respecte al concepte de la dansa social i la seva rellevància quan es realitzen projectes on intervé la dansa en grups socials aportant beneficis per a la seva millora psico-física-social