La cerimònia dels Jocs Florals i la “glorificació” dels poetes de la Catalunya del passat: el Parc de la Ciutadella i el “Parc del Renaixement”
dc.contributor.author
dc.date.accessioned
2024-12-16T08:33:45Z
dc.date.available
2024-12-16T08:33:45Z
dc.date.issued
2024-08-06
dc.identifier.issn
0932-2221
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
In 1908, the poet and publisher Francesc Matheu proposed the permanent public "glorification" of a group of Catalan poets he considered symbols of Catalonia’s 19th-century literary renaissance, through the installation of a series of monumental busts in Barcelona’s Ciutadella Park, continuing thereby the initiative to erect there a monument to Bonaventura Carles Aribau in 1884. The proposal resulted in the unveiling of six busts between 1908 and 1913 with the aim to transform a space that had been a symbol of the military repression of the city into a site of memory for the movement known as Renaixença resorting to the symbolic capital of the Jocs Florals as a pacifying and "civilising" device. This article aims to analyse the controversies triggered by Matheu’s proposal and the forcefulness with which it was questioned by the different political and cultural actors in the context of the Solidaritat Catalana movement, the political campaign that would culminate in the constitution of the Mancomunitat de Catalunya in 1914, and the construction of the "ideal Barcelona" as the capital of the imagined "Catalunya-Ciutat"
L'any 1908, el poeta i editor Francesc Matheu va proposar la “glorificació” pública permanent d'un grup de poetes catalans que considerava símbols del renaixement literari de Catalunya del segle XIX, mitjançant la instal·lació d'una sèrie de busts monumentals al parc de la Ciutadella de Barcelona, donant continuïtat a la iniciativa d'aixecar-hi un monument a Bonaventura Carles Aribau l'any 1884. La proposta va donar lloc a la descoberta de sis busts entre 1908 i 1913 amb l'objectiu de transformar un espai que s'havia convertit en símbol de la repressió militar de la ciutat en un espai de memòria del moviment conegut com a Renaixença recorrent a la capital simbòlica dels Jocs Florals com a dispositiu pacificador i “civilitzador”. . Aquest article pretén analitzar les polèmiques desencadenadas per la proposta de Matheu i la contundència amb què va ser qüestionada pels diferents actors polítics i culturals en el context del moviment Solidaritat Catalana, la campanya política que culminaria amb la constitució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, i la construcció de la “Barcelona ideal” com a capital de la imaginada “Catalunya-Ciutat”
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Zeitschrift für Katalanistik
dc.relation.isformatof
Reproducció digital del document publicat a: https://doi.org/10.46586/ZfK.2024.117-151
dc.relation.ispartof
Zeitschrift für Katalanistik = Revista d'Estudis Catalans, 2024, vol. 37, p. 117-151
dc.relation.ispartofseries
Articles publicats (D-FLC)
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
La cerimònia dels Jocs Florals i la “glorificació” dels poetes de la Catalunya del passat: el Parc de la Ciutadella i el “Parc del Renaixement”
dc.type
info:eu-repo/semantics/article
dc.rights.accessRights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.type.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.identifier.doi
dc.identifier.idgrec
039374
dc.type.peerreviewed
peer-reviewed