Patrimonio biocultural: el papel de la mujer indígena en la salvaguarda del patrimonio alimentario del Imbabura Geoparque Mundial UNESCO en Ecuador

Abstract

ENG- This doctoral thesis analyzes the interaction between indigenous women from the Imbabura Geopark in Ecuador and the preservation of biocultural heritage. Biocultural heritage includes beliefs, knowledge, and practices transmitted in indigenous communities, establishing a deep connection with local nature and culture. The study area is the province of Imbabura, recognized as a UNESCO Global Geopark in 2019. The research, conducted between 2017 and 2022, has four objectives: analyzing the importance of scientific research, identifying barriers for indigenous women, determining the heritage assets generated by them, and developing preservation strategies. The methodology includes literature review, field research, and interviews with indigenous women. The interviewees included 14 traditional cooks, 1 potter, 1 leader, 2 farmers, and 2 artisans. Challenges such as discrimination and the devaluation of domestic tasks were identified, but good agro-food practices, such as the seed fair and the management of an ethnobotanical garden, were also highlighted. It concludes that biocultural tourism is a sustainable model that promotes the conservation of cultural and natural heritage, cultural interaction, local identity, economic development, education, and local gastronomy

CAT- Aquesta tesi doctoral analitza la interacció entre les dones indígenes del Geoparc Imbabura a l'Equador i la preservació del patrimoni biocultural. El patrimoni biocultural inclou creences, coneixements i pràctiques transmeses en les comunitats originàries, establint una profunda connexió amb la natura i la cultura local. El territori d'estudi és la província d'Imbabura, reconeguda com a Geoparc Mundial UNESCO el 2019. La investigació, desenvolupada entre 2017 i 2022, té quatre objectius: analitzar la importància de la investigació científica, identificar les barreres per a les dones indígenes, determinar els béns patrimonials generats per elles i desenvolupar estratègies de preservació. La metodologia inclou revisió bibliogràfica, investigació de camp i entrevistes a dones indígenes. Les entrevistades van ser 14 cuineres tradicionals, 1 terrissaire, 1 lideressa, 2 agricultores i 2 artesanes. Es van identificar desafiaments com la discriminació i la desvaloració de les tasques domèstiques, però també es van destacar bones pràctiques agroalimentàries com la fira de les llavors i la gestió d'un jardí etnobotànic. Es conclou que el turisme biocultural és un model sostenible que promou la conservació del patrimoni cultural i natural, la interacció cultural, la identitat local, el desenvolupament econòmic, l'educació i la gastronomia locals