Actualment, el càncer de mama és el més diagnosticat entre les dones a Espanya. S'estima que 1 de cada 8 dones desenvoluparan càncer de mama durant la seva vida. Pel que fa a la supervivència, la taxa de supervivència estatal a 5 anys del diagnòstic del càncer de mama és del 82,8% de forma global i que supera el 99% en les pacients diagnosticades amb una malaltia exclusivament en la mama. La supervivència del càncer no vol dir la fi
de l'assistència mèdica, sinó que és l'inici d'un nou procés. A conseqüència del procés oncològic i del tractament rebut diversos autors afirmen que les persones supervivents del càncer experimentaran afectacions en diverses àrees de la seva vida que afectaran directament la qualitat de vida d'aquestes persones. És aquí on el Treball Social Sanitari pot tenir una rellevància imprescindible.
En aquesta recerca es pretén analitzar quines són les necessitats/problemàtiques que experimenten les dones en l'etapa de la llarga supervivència, però sobretot posar èmfasis en quin abordatge, des de la disciplina del treball social, se'ls hi ofereix. Els resultats recullen que, l'etapa de la llarga supervivència del càncer de mama, s'aborda des d'Atenció
Primària, Atenció Especialitzada i entitats del Tercer Sector. Tanmateix, no existeix un protocol d'intervenció compartit entre els agents implicats i això acaba produint, moltes vegades, duplicitat d'intervencions i revictimitzacions indegudes a la dona atesa
Currently, breast cancer is the most diagnosed among women in Spain. It is estimated that 1 in 8 women will develop breast cancer during their lifetime. In terms of survival, the state survival rate at 5 years of breast cancer diagnosis is 82.8% globally and exceeds 99% in patients diagnosed with a disease exclusively in the breast. The survival of cancer does not mean the end of medical care, but it is the beginning of a new process. As a result of
the oncological process and the treatment received several authors state that people survivors of cancer will experience alterations in various areas of their lives that will directly affect the quality of life of these people. It is here that Health Social Work can have an essential relevance.
This research aims to know what are the needs/problematics that women experience in the stage of long survival, but above all to emphasize what approach, from the discipline of social work, they are offered. The results show that the stage of long survival is addressed from Primary Care, Specialized Care and Third Sector entities. However, there is no protocol of shared intervention between the agents involved and this often results
in duplication of interventions and improper revictimisation of the woman being treated