Walter Benjamin i la producció artística en un món tècnicament reproduïble: reflexions estètiques al voltant de la politització de l’art i l’ús de les tècniques de reproducció en el procés de creació de l’obra

Abstract

En aquest treball l'autor proposa exposar com l’època de la reproductibilitat tècnica incideix sobre l’estètica heretada, posant èmfasi no en les possibilitats polítiques revolucionàries que es desprenen de la funció i el tipus de recepció que adopta l’art a partir d’aquest moment , sinó més aviat en la manera com la producció artística s’adequa al règim de percepció instaurat per aquest nou escenari tecnològic. El treball busca descriure la influència que els mitjans de reproducció tècnica tenen sobre el mateix procés de creació de l’obra a nivell formal, en establir unes noves condicions per la producció artística que, segons defensa, sedimenten el pas cap a l’estètica postclàssica formulada per Benjamin en els seus primers escrits. La dificultat d’aquest exercici recau en redefinir en termes estètics la funció social que Benjamin atribueix a l’art en el context històric de l’època, de manera que la famosa “politització de l’art” per la qual advocà pugui ser pensada més enllà de la lluita política entre feixisme i comunisme; tot això, és clar, evitant retrocedir cap a un esteticisme que mantingui separades l’esfera pública i l’artística, amb la possible conseqüència fatal d’una estetització de la política, de la qual ja advertí Benjamin