Circ social, transformant l'art i la realitat: recerca del potencial transformador del circ social en el camp de la inclusió cultural

Abstract

El circ social és art transformador i a l’hora una plataforma de canvi social. Mitjançant processos de participació comunitària i aprenentatges artístics, esdevé un instrument per l’empoderament comunitari i resulta un producte artístic que expressa allò compartit i rellevant per les comunitats. Aquest article presenta una recerca que té com a objectiu analitzar com s’utilitzen les vessants artística, cultural i social del circ per promoure la transformació social i els processos d’empoderament comunitari. La recerca s’ha realitzat a partir d’una metodologia qualitativa que inclou entrevistes a quatre formadors de circ social, un grup de discussió de participants, i una observació qualitativa participant amb un grup d’infants. Es vincula el coneixement previ en l’àmbit acadèmic amb la percepció de persones vinculades als processos de circ presents a Catalunya. S’estudia la percepció de professionals i participants per concretar potencials i elements facilitadors. Els resultats evidencien el potencial cohesionador i comunicador del circ per a esdevenir una plataforma de trobada, col·lectivització de malestars i subjectivització política, tot essent una eina de reivindicació i generació d’alternatives; i dona peu a expressar, redefinir i revaloritzar les identitats personals i col·lectives. També es relaciona els potencial en els processos d’aprenentatge artístic i de participació amb la millora de les habilitats socials i de gestió emocional de les participants. Elements facilitadors que han destacat són la varietat de disciplines, el repte compartit, el compromís amb la pràctica i amb el grup, la perspectiva de gènere, les tècniques comunicatives, i l’accessibilitat i presència dels espais. Recollint les possibilitats del circ social per l’empoderament comunitari, es conclou relacionant-ho amb el potencial pel treball contra la segregació cultural

Social circus is a transformative art, and at the same time it is a platform for social change. Through communitarian participation processes and artistic learning, it becomes a tool for community empowerment, because it is an artistic production that expresses what’s relevant and shared by the communities. This article presents a research whose goal is to analyze how the artistic, cultural and social facets of the circus are used to promote social transformations and to empower a community. The research has been made by means of a qualitative methodology which includes interviews with 4 social circus educators, a discussion group among participants and a qualitative observation while participating with a children group. It makes a liason between the previous academic knowledge and the perceptions of people who are engaged in social circus in Catalonia. The perception of both professionals and participants is studied, with the aim of finding potentialities and facilitating elements. The results show the potential of the circus as a cohesion and communication tool, as a place for meeting, sharing malaises and political subjectivization. It is also a tool for reivindicacion and to generate alternatives, and it facilitates both expressing and the redefinition and revalorization of the personal and collective identities. The relation between the learning and participation processes, and the improvement on the social abilities and the emotional management, are shown. The main facilitating processes that have been found, are studied. These include the diversity of disciplines, the shared challenges, the compromise both with the discipline and the group, the gender perspective, the communication techniques and the accessibility and ease to remain in the spaces. The conclusions show the possibilities of the circus as a social agent for the empowerment of the communities and its potential as a tool against the cultural segregation