L’explotació del bosc en època romana: una aproximació arqueològica

Abstract

Si bé el món rural romà ha estat extensament estudiat en els últims anys, es detecten importants buits en determinades àrees. En aquest sentit, l’explotació dels boscos, i de tots els recursos que es poden obtenir en aquests espais, ha estat un tema poc tractat a nivell arqueològic. Tot i les diverses mencions que en trobem a les fonts referents a l’aprofitament d’aquests recursos, les restes que deixen aquestes activitats en el registre arqueològic són escasses i de difícil interpretació. Malgrat això, l’estudi del bosc en època romana pot aportar moltes dades i informació referents a temes com la transformació del paisatge, l’aprofitament de la fusta com a recurs econòmic o les relacions entre espai rural i urbà, entre d’altres. Per tal de poder extreure aquesta informació, és necessari recórrer a nous enfocaments i metodologies, possibilitant així un estudi del bosc molt més complert del que existeix actualment.

Although the Roman rural world has been extensively studied in recent years, we find important gaps in certain areas. In this sense, the exploitation of forests and all the resources that can be obtained in this space has been a subject that has been little dealt with at the archaeological level. Despite the various mentions we find in the sources referring to the exploitation of these resources, the remains left by these activities in the archaeological record are scarce and difficult to interpret. However, the study of the forest in Roman times can provide a great deal of data and information on issues such as the transformation of the landscape, the use of wood as an economic resource and the relationship between rural and urban space, among others. In order to extract this information, it is necessary to resort to new approaches and methodologies, thus enabling a much more complete study of the forest than currently exists.