Crisis i oportunitats: l’impacte de la guerra del Pacífic a les tendències dels sectors comercials estratègics del Perú

Abstract

El segle XIX fou per al Perú una època de profunds canvis econòmics a conseqüència de l’explotació i l’exportació de recursos naturals, especialment del guano, així com minerals i altres productes menors pel que fa al valor total de les exportacions. Un aspecte central de l'estudi és, doncs, l'impacte d’aquestes exportacions en l'estructura socioeconòmica del país a llarg termini (1821-1899)1 . La configuració del Perú modern2 troba l’origen en el segle XIX, sent l’evolució del sector exportador un aspecte clau a tenir en compte per a entendre el model econòmic i polític que dominà la història inicial de la República. El treball examina com les polítiques governamentals varen jugar un paper fonamental en aquest procés, les relacions existents entre l’Estat, les elits i el creixement del sector exportador. S’analitzen les propostes polítiques dels diferents protagonistes nacionals del període. Es té igualment en compte la influència dels actors internacionals, agents públics i privats, que introduïren noves dinàmiques de poder i dependència econòmica. La bibliografia treballada busca proporcionar una comprensió integral de la interconnexió entre els mercats globals i el desenvolupament econòmic nacional, destacant com les decisions polítiques i la participació en l'economia mundial portaren al Perú a un segle de crisis i oportunitats constant.