Evolución de la sintomatología autista de los dos a los cuatro años: un estudio de seguimiento

Abstract

Evolution of autistic symptoms from two to four years: afollow-up study. Early detection and intervention in autism spec­trum disorder (ASD) is of great importance for prognosis and evolution. The article aims to highlight the importance of detection and early intervention. Specifically in children with autism spectrum disorders (ASD), difficulty in detection involves a delay in the onset of therapeutic intervention, and therefore affects their prognosis and devolution. The aim of the study to analyze and detect the symptoms that stand out as especially significant and determine which are maintained over time. We performed a three-year lon­gitudinal study with a clinical sample of 15 children, aged from 24 to 47 months. ATA-scales and ADI-R were used to evaluate symp­toms. The results indicate that of the dimensions measured on the ATA scale, the manipulation of the environment, difficulties in language and communication and hyper and hypoactivity are those that display the greatest degree of stability over time. The other symptoms show lesser stability

La detección e intervención temprana en el trastorno del espectro autista (TEA) es de gran relevancia para su pronóstico y su evolución. El principal objetivo de este estudio es analizar y detectar qué síntomas destacan como más significativos y cuáles son los que se mantienen en el tiempo. Se ha realizado un estudio longitudinal de tres años con una muestra clínica de 15 niños, de 24 a 47 meses de edad. Los síntomas han sido evaluados mediante los instrumentos ATA y ADI-R. Los resultados indican que las dimensiones detectadas en la escala ATA manipulación del ambiente, lenguaje y comunicación, hiper e hipoactividad, son las que presentan mayor estabilidad temporal. Las dimensiones restantes presentan menor esta­bilidad

Evolució de la simptomatologiaautistadels dos als quatre anys: un estudi de seguiment. La detecció i interven­ció primerenca en el trastorn de l’espectre autista (TEA) és de gran rellevància pel seu pronòstic i evolució. El principal objectiu d’aquest estudi és analitzar i detectar quins símptomes destaquen com a més significatius i quins són els que es mantenen en el temps. S’ha realitzat un estudi longitudinal de tres anys amb una mostra clínica de 15 nens, de 24 a 47 mesos d’edat. Els símptomes han estat avaluats mitjançant els instruments ATA i ADI-R. Els resultats indiquen que les dimensions detectades a l’escala ATA manipulació de l’ambient, llenguatge i comunicació, hiper i hipoactivitat són les que presenten més estabilitat temporal. La resta de dimensions presenten menys estabilitat. PARAULES CLAU: trastorn de l’espectre autista (TEA), simptomatologia, estabilitat, estudi de seguiment