Els senyors de la Marina de la Selva (ss. XIII-XIV)
Full Text
Share
Fa vuit-cents anys, l’espai comprès entre Arenys i Blanes i entre la
Serralada Prelitoral i el mar era un territori dominat per diversos senyors
feudals, la majoria dels quals controlava una sèrie de terres i rendes
que tenien en feu com a vassalls d’altres senyors amb més poder. Fou
precisament un d’aquests darrers, el vescomte de Cabrera, el que
acabaria per donar una certa unitat a aquest territori. Aquesta unitat
s’ha perdut en la memòria dels temps, perquè les divisions administratives
contemporànies s’han bastit a partir d’altres elements. Així, tant
els límits provincials com els comarcals han desdibuixat aquest antic
espai. Fins i tot, el concepte d’Alt Maresme no acaba de semblar adequat,
perquè significa excloure-hi Blanes, ara a la comarca de la Selva, i
incloure-hi Tordera, que aleshores formava part del castell d’Hostalric.
És per això que, i sense ànim de ferir sensibilitats, en les següents pàgines
farem servir el concepte de Marina de la Selva i no d’Alt Maresme.
L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució política d’aquest territori
entre els segles XIII i XIV, mostrant els mecanismes d’una societat feudal on tant podia donar-se que un dels grans senyors aconseguís l’hegemonia
sobre un territori fragmentat en diverses senyories, com que
aristòcrates de menor rang es fessin un lloc a l’ombra dels primers
Tots els drets reservats