Solving classical astrodynamics problems by means of Machine Learning approaches

Palau i Viñolas, Isaac de
Compartir
El propòsit d’aquesta tesis de màster és analitzar l’utilitat de mètodes i mo dels de Machine Learning i Intel·ligència Artificial per resoldre dos problemes clàssics de l’àmbit de l’astrodinàmica i la mecànica celeste: el problema del control d’actitud (i.e. orientació) de vehícles espacials i el càlcul de mapes de poincaré d’un sistema dinàmic. El problema del control de l’actitud consisteix en determinar la seqüència de moviments (normalment en forma de torques generats per motors d’impuls feble, magnetorques i/o altres tipus d’actuadors similars) que permeten a un vehicle espacial corregir la seva orientació i velocitat angular per tal d’assolir una actitud desitjada. Un controlador es un algorisme que permet assolir aquest objectiu. En el context d’aquesta tesi de màster, aquest problema s’ha plante jat com a un problema d’aprenentatge per reforç a on un agent (el satèl·lit) ha d’aprendre a través de l’experiència una política (estratègia) òptima per tal de controlar l’actitud. Hem construit un simulador virtual que emula el compor tament del satèl·lit quan se li aplica un torque, i un controlador basat en una xarxa neuronal profunda. Mitjançant l’algorisme Proximal-Policy Optimitzati on, i interactuant amb l’entorn de simulació, la xarxa neuronal acaba aprenent quina és l’estratègia òptima per controlar l’actitud. S’han realitzat varis experi ments amb satèl·lits de diverses formes i amb/sense pertorbacions, i els resultats mostren que el nostre controlador és capaç d’estabilitzar l’actitud amb un error mitjà proper als ±2 graus, sense arribar mai a superar els ±4 graus, començant des d’una orientació arbitrària i una velocitat angular màxima de ±4 rad/s en cada un dels tres eixos del cos. En el segon problema, l’objectiu és aproximar per mitjà d’una xarxa neu ronal el mapa de poincaré d’un sistema dinàmic. En el camp de la Mecànica Celeste, els mapes de Poincaré són una eina matemàtica clau que permet als científics estudiar la dinàmica global de regions específiques de l’espai de fa se a on es defineix un determinat problema. Per tal d’aproximar el mapa de Poincaré, hem generat un gran dataset que conté les condicions inicials i les seves respectives imatges per l’aplicació de Poincaré d’un determinat problema. Aquest dataset ha estat després utilitzat per entrenar dos regressors, cada un 2 compost de tres xarxes neuronals profundes. El primer regressor ha estat en trenat per tal d’aprendre el mapa de Poincaré integrant el temps cap endavant, mentre que el segon intenta reproduïr-lo integrant el temps cap enrere. Per desgràcia, els resultats obtinguts en aquesta segona part del treball han estat bastant dolents, i els dos regressors tenen dificultats importants per aprendre correctament el mapa de Poincaré del problema considerat, malgrat que sí són capaços de reproduïr algunes de les dinàmiques locals del sistema. No obstant, en aquest document es mostren i es discuteixen els resultats, i es proposa una línia d’investigació futura en la qual es podria treballar per intentar millorar la precisió obtinguda ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0