El "Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional" i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil. Agents militaritzats, assessors, propaganda i burocràcia a la "Comisaría de la Zona de Levante" (1938-1940)

Abstract

The present work addresses the actions carried out by the first government of Burgos in the field of cultural heritage in Catalonia during the Spanish Civil War, through the Comisaría de la Zona de Levante of the Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). The individuals who intervened in Catalonia as Francoist agents of the SDPAN between April 1938 and early 1940 are introduced.

They were individuals connected to the world of universities, archives, museums, and libraries, including artists, architects, and lawyers. All of them became custodians of cultural heritage after the military occupations by the rebel army. Their actions, along with the preparations in the offices of José María Muguruza Otaño, shaped the future of Catalonia's most emblematic heritage assets.

This thesis provides an analysis of twenty months of operations involving the conservation, transfer, deposition, disintegration, and concentration of movable heritage in Catalonia by the rebel faction. It contributes to the understanding of this historical moment and allows for the tracing of the heritage's path through the study of the agents' actions. By analyzing the relationship between SDPAN agents and the leadership of the Ministerio de Eduación Nacional, the thesis proposes a detailed view of the deployment of the heritage concept during the early Franco regime, as well as the materialization of the culture authorized by the regime in Catalonia. In summary, this research demonstrates the implantation of Francoism in the realm of cultural heritage in Catalonia

El present treball aborda les actuacions que el primer govern de Burgos va realitzar en el cap del patrimoni cultural a Catalunya, durant la Guerra Civil espanyola, a través de la Comisaría de la Zona de Levante del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). Es presenten les persones que van intervenir a Catalunya com a agents franquistes de l'SDPAN entre l'abril de 1938 i inicis de 1940.

Eren persones vinculades al món de les universitats, arxius, museus i biblioteques, i hi havia també artistes, arquitectes i advocats. Tots ells van esdevenir els dipositaris del patrimoni cultural després de les ocupacions militars de l'exèrcit rebel. Les seves actuacions, juntament amb els preparatius en els despatxos de José María Muguruza Otaño, van marcar el futur dels béns patrimonials més emblemàtics de Catalunya.

Aquesta tesi ofereix l'anàlisi de vint mesos d'operacions de conservació, trasllat, dipòsit, disgregació i concentració del patrimoni moble a Catalunya per part del bàndol rebel. Contribueix a la comprensió d'aquest moment històric i permet marcar la traçabilitat dels béns a partir de l'estudi de les actuacions dels agents. A partir de l'anàlisi de la relació dels agents de l'SDPAN amb la cúpula del Ministerio de Eduación Nacional, la tesi proposa una visió detallada del desplegament de la concepció patrimonial del primer franquisme, així com la materialització de la cultura autoritzada pel règim a Catalunya. En resum, aquesta investigació mostra la implantació del franquisme en l’àmbit del patrimoni cultural a Catalunya