Adolf Fargnoli (1890-1951): entre la fusta, la poesia i el fang

Abstract

L’objectiu d'aquest treball té la voluntat de posar un granet de sorra, per petit que sigui, a la trajectòria artística de l’artífex. Prenent de fonament l’estudi de Vélez, vaig poder pescar al vol una nota a peu de pàgina on es feia referència a la incorporació i l’empremta d’Adolf Fargnoli a la fàbrica de terres cuites de Can Marcó de Quart; amb ells va col·laborar intensament durant tota la seva carrera artística, sobretot amb l’addició de quatre plafons –representant els quatre evangelistes– fets per l’obrador en ceràmica argerata els quals Fargnoli inseria als quatre extrems de les creus que ell realitzava en fusta. En aquesta nota a peu de pàgina, la historiadora de l’art indica que a partir del 1924 en Fargnoli va passar a col·laborar activament a l’obrador de Quart, projectant i decorant una sèrie de “gerricons” que alhora eren modelats i cuits per Frederic Marcó. Tanmateix, Vélez va afirmar l’any 1997 que aquestes peces eren “ara com ara impossibles de reconèixer enmig de la vasta producció de Can Marcó”. L’objectiu principal d’aquest treball és, doncs, el d’estirar aquest fil per tal de treballar una de les facetes menys conegudes de Fargnoli, la de decorador de ceràmica, i alhora tractar de reconèixer i identificar la seva producció a la fàbrica de Can Marcó.