La Costa Brava ha sigut un important punt d’atracció per a totes les mirades, tant
locals com estrangeres, des de principis de segle. El canvi tendencial cap a un
turisme massiu al voltant dels anys 50, provoca una sèrie de planejaments i
urbanitzacions que van modificar part d’aquest paisatge mediterrani. Aquest article
d’investigació es focalitza en un projecte turístic, de l’arquitecte Antoni Bonet i
Castellana: el complex turístic Costa d’Aro a Platja d’Aro. La finalitat principal és
treure a la llum material inèdit que relaciona aquesta arquitectura turística dels anys
50-60 amb la transformació del nostre paisatge mediterrani. A més d’analitzar el
projecte Costa d’Aro com a cas d’estudi principal, també se’l relaciona amb d’altres
que han tingut poca repercussió i reconeixement al llarg de totes les investigacions
realitzades fins a dia d’avui, descobrint uns elements en comú que defineixen una
manera de projectar i tractar el paisatge pròpia de l’arquitecte