Optimització dels accessos a les estructures pressuritzades

Abstract

Aquest projecte és el resultat d’una optimització de les entrades existents a les estructures pressuritzades. Les estructures pressuritzades basen la seva funcionalitat en els esforços transmesos per la diferència de pressió entre dos costats d’una membrana. Aquesta ha de ser prou flexible per negligir els propis esforços de moments interiors i que treballi únicament amb esforços normals a la secció. La gran majoria d’estructures pressuritzades estan formades per una membrana tèxtil fixada a un perímetre rígid i un equip de pressió que manté i regula la diferència de pressió. Aquestes estructures han de permetre l’entrada i sortida de persones, vehicles, etc. Però si obrim una porta, perd ràpidament la diferència de pressió i per tant cau la membrana. Per evitar aquest fenomen hi ha dissenys de portes que impedeixen la pèrdua de pressió. Els principals son:  Doble porta: S’obre una porta, es tanca i llavors es pot obrir l’altra porta. En cap moment hi ha una sortida de l’aire directa cap a fora.  Porta giratòria: És un tambor amb fulles radials que giren. Amb un disseny adequat, es preveu que no hi hagi cap moment amb circulació directa de l’aire cap a fora. Actualment s’utilitzen aquests sistemes per millorar l’eficiència energètica dels edificis climatitzats. Aquests sistemes tenen un gran inconvenient: Limiten el flux de les persones. El sistema de doble porta, és un sistema alternatiu i el de la porta giratòria, té una velocitat màxima. Per millorar aquests sistemes es posen més unitats o s’augmenta la mida. Una solució actual per millorar el flux son les cortines d’aire que podem trobar a l’entrada de moltes botigues.