La recepció del contrapàs dantesc en les lletres catalanes cap a la tardor medieval

Abstract

De manera més o menys explícita, registram la transmissió del model del contrapàs en diversos autors catalans posteriors a la Comèdia devers un segle, com Bernat Metge o Ausiàs March. El diàleg amb el model desemboca en innovacions importants, de regust premodern. En el cas d’Ausiàs March, l’escenari de l’ultramon cristià es trasllada a la dimensió interior de l’individu, amb fortes dosis de realisme psicològic i amb els símptomes d’una crisi cultural. Fonent elements de la Comèdia i exprimint els recursos de l’arquetip del contrapàs, el poeta s’apropia del seu mecanisme i avança en el camí de la tardor medieval