El paper i els reptes dels centres d'estudis

Abstract

Una de les dimensions públiques i cíviques de l'Eduard Puig Vayreda va ser la depresident de l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE). Ho fou durant quinze anys,entre el 1992 i el 2007. Amb anterioritat havia estat membre de la junta com avocal en representació municipal (1979-1981). En qualitat de president de l'IEE,també va formar part del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona,l'ens que, des de 1962 i a través de diverses etapes i configuracions, va aplegar elscentres d'estudis gironins. En la taula rodona que ara ressenyem, vàrem prendrecom motiu aquesta vinculació amb l'IEE per abordar, d'una manera més àmplia igeneral, algunes qüestions referides a la situació i als reptes de futur dels institutsd'estudis locals i comarcals, i les entitats de recerca territorialitzada.Varen participar en la taula Aymat Catafau, Narcís Figueras i Joaquim Nadal, a més delsignant, que va actuar com a moderador. La diferent perspectiva de cadascun dels tresparticipants va permetre que, al llarg de les intervencions, aflorés una gran riquesade matisos, tot i la sintonia de fons entre ells. Aymat Catafau és professor d'històriamedieval a la Universitat de Perpinyà i membre de l'Associació Cultural de Cuixà, del'Associació Arqueològica dels Pirineus Orientals i de l'Associació per a la Salvaguardadel Patrimoni Artístic i Històric del Rosselló. La seva participació en la taula ens vapermetre establir un marc de comparació amb la situació de la Catalunya Nord. NarcísFigueras és professor de filologia a la Universitat Oberta de Catalunya, membre delCentre d'Estudis Selvatans i vicepresident de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. La seva experiència al patronat de l'Institut Ramon Muntaner, a laCoordinadora i com a director de l'extingit Patronat Francesc Eiximenis, va enriquir lataula amb un profund coneixement sobre les característiques i la situació dels centresd'estudis en un àmbit territorial general. Finalment, Joaquim Nadal, catedràtic emèritd'Història de Catalunya a la Universitat de Girona i també director de l'Institut Catalàde Recerca en Patrimoni Cultural, va conjugar els seus coneixements sobre la històriadel patrimoni i de la cultura catalana amb la seva vinculació a l'Institut d'EstudisGironins per plantejar una seqüència d'evolució a llarg termini de les principalsqüestions abordades