L’avaluació de l’educació física a l’educació secundària obligatòria: definició i desenvolupament estudi d’un cas

Abstract

El currículum competencial genera la necessitat d’una mirada diferent envers l’avaluació. Encara que comença a haver-hi un gruix teòric important sobre l’avaluació reguladora i els seus beneficis sobre el procés d’ensenyamentaprenentatge, el que es porta a terme a les sessions d’Educació Física en difereix. És per això que aquest treball se centra a desenvolupar i definir el concepte d’avaluació de l’Educació Física actual a l’ESO segons professors i alumnes de l’Institut Vall de Llémena. Aquest es concreta en tres objectius secundaris: 1. Definir el concepte d’avaluació curricular. 2. Analitzar el desenvolupament de l’avaluació de l’Educació Física a l’ESO. 3. Estudiar la percepció dels alumnes i els professors envers l’avaluació i la qualificació. Aquesta recerca és un estudi de cas qualitatiu de tall fenomenològic. La mostra s’ha elegit de manera intencional i les categories s’han definit amb un procés deductiu - inductiu - deductiu. Els informants clau consideren que implementar una avaluació significativa per a l’aprenentatge de l’alumne és difícil a causa de les ràtios a classes i per la gran quantitat d’aspectes que han d’avaluar. A més, es reconeix que l’avaluació i la qualificació acaben sent el mateix. Finalment, es veu que els alumnes no comprenen els beneficis de les diferents metodologies avaluatives i confonen avaluació i qualificació. La definició d’avaluació curricular, segons els participants, no difereix gaire de la bibliografia escrita, però s’observa que la realitat a l’aula sí. Es percep confusió sobre l’avaluació, falta de recursos a les classes i falta de formació del professorat per poder portar a terme una avaluació significativa per a l’aprenentatge dels alumnes