Efectes en el rendiment post-activació després d’una tasca amb volant inercial amb i sense pilota

Abstract

L'objectiu d'aquest estudi ha estat determinar si la inclusió d'una pilota en una tasca amb volant inercial genera millores en el rendiment postactivació respecte a una tasca sense pilota. Per fer-ho possible s’ha treballat amb 18 jugadors d’handbol, els quals han realitzat diversos tests per valorar l’increment voluntari del seu rendiment després d’un exercici d’activació muscular. Específicament, s’han portat a terme tests inicials per mesurar la dorsiflexió de turmell (DF), la longitud dels salts i el temps de repetició dels canvis de direcció per a cada cama (RCDD). Seguidament, s’ha procedit a realitzar una tasca amb volant inercial, dividint als esportistes en dos grups: un grup amb pilota i un altre sense. Posteriorment, s’han repetit els primers tests per valorar l’augment del rendiment i així observar possibles diferències entre grups. Els resultats de l’estudi han indicat millores significatives tant en la DF de turmell com en la longitud dels salts, també en les RCDD de la cama dreta en comparació amb el pre-postest de tot el grup de participants. No obstant això, no s’han trobat diferències significatives entre la tasca realitzada amb pilota i sense. I, per tant, es pot concloure que la inclusió d’un estímul afegit no té efectes de millora significatius. És important destacar que l’estudi ha patit algunes limitacions, com la mostra reduïda de participants o la falta d’anàlisi de la potència generada. Per tant, en futures investigacions, és recomanable abordar-ho per obtenir resultats més fiables