La possibilitat de legítima defensa contra atacs cibernètics estatals i no estatals

Peracaula Domínguez, Pol
Compartir
Sens dubte, els avenços tecnològics estan marcant el desenvolupament de la nostra societat i la nostra dependència sobre ells creix exponencialment. A conseqüència d’aquest fet, nombroses normes, tant internes com internacionals, s’estan quedant obsoletes i incapaces de donar resposta a les noves qüestions relatives al ciberespai. En aquest senti, avui dia el Dret Internacional s’enfronta a problemes que haguessin sigut inimaginables en el moment en què es van adoptar per primera vegada les seves normes, en especial, la prohibició de l’amenaça i l’ús de la força, així com, l’excepció de legítima defensa. No obstant això, la comunitat internacional no ha estat aliena als nous reptes sorgits envers la tecnologia, ni en concret, a la cibertecnologia. Aleshores, l’objectiu principal és esbrinar si les activitats cibernètiques portades a terme per actors Estatals i no estatals poden vulnerar el principi de prohibició de l’ús de la força, i en particular, si poden constituir un atac armat i donar lloc a la legítima defensa per part de l’Estat víctima d’acord amb l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides. Es tracta d’un treball de Dret Internacional Públic, de manera que aquest estudi no s’ocupa del dret intern, del dret internacional privat o del dret penal internacional ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0