La Transliteracy degli studenti del Liceo classico Italiano
Full Text
Share
The integration of new media literacies and, consequently, of strategies such as transmedia
learning in teaching-learning processes has been a topic of interest among various types of
national and international institutions and governments. Transmedia learning, with socioconstructivist roots and a high degree of digital competence, flexible and open, responds to this new media reality and attempts to capitalise, from a didactic perspective, on the learning opportunities generated by the new context of participatory culture and media convergence. In this sense, this article proposes to analyse the skills, reflections and expectations that Italian students of classical baccalaureate have in order to face these new formative changes that are coming in the form of transmedia learning. To this end, a mixed
methodological approach (qualitative and quantitative) has been designed and applied in the
context of a classical high school in Cagliari (Italy): a literature review to build a theoreticalframework, a quantitative phase with a questionnaire on digital competences (N= 128), and a qualitative phase with a set of semi-structured interviews (N=17) and two focus groups
(N=14). In relation to the theoretical framework, a brief conceptualisation of transmedia
learning is presented, outlining the characteristic elements of this circulation of new
knowledge that is available to learners today, thanks to the continuous development of
media; then, the opportunities and advantages offered by transmedia learning in terms of
enrichment, productive knowledge exchange and collaboration between learners also
outside school thanks, above all, to the personalisation of learning are reviewed. Finally, the
possible challenges of transmedia learning are described, aimed at overcoming the
resistances still present in schools in order to successfully govern the educational changes
that are taking place.
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Localització