Com i a on envellir al segle XXI?: aproximació a un nou model d'envelliment saludable

Abstract

Les societats actuals estan experimentant un creixent i accelerat envelliment poblacional, fet que posa en evidència la necessitat d’un canvi en la percepció de les persones quant a la qualitat de l’atenció, i l’oportunitat de generar nous models residencials que donin resposta al nou paradigma de l’envelliment. El sènior cohousing apareix com un model residencial alternatiu al model assistencial que vetlla per un envelliment actiu i saludable de les persones grans. El present treball tracta d’una anàlisi teòrica sobre la manera en què s’ha implementat aquest model a Espanya, incidint en potencialitat, oportunitats i limitacions que el mateix presenta

Current societies are experiencing a growing accelerated aging population, which is highlighting the need for a change in people’s perception of the quality of care, and the opportunity to generate new residential models that respond to the new paradigm of aging. Senior cohousing appears as an alternative residential model to the care model that promotes active and healthy aging of older people. This paper presents a theoretical analysis of how this model has been implemented in Spain, focusing on the potentialities, opportunities and limitations it presents