Innovación social, pobreza y vulnerabilidad social. Los pequeños municipios de la provincia de Girona y la ciudad de Olot ante el reto de la cohesión social

Abstract

The bursting of the real estate bubble in 2008 triggered a widespread socio-economic crisis that

particularly affected Spanish cities and towns. It was a crisis that spread to countries all over the

world, but especially to European countries with high levels of social protection. Inequality, the

risk of social exclusion and poverty increased and vulnerability was perceived to be widespread.

We could say that, for the first time in years, the crisis had spread to a part of the population that

seemed immune until now.

This is a doctoral thesis by compendium of publications that aims to find out how non-metropolitan

environments reacted to the socio-economic crisis of 2008. To this end, through three academic

articles, it offers a reading of how innovation, poverty and vulnerability help to understand their

social reality, but also allows us to make an interpretation of what the future challenges may be in

terms of social cohesion. Even more so, if we take into account that we are recently emerging from

one of the biggest crises we have seen in recent times: that of COVID-19. Based on these premises,

the different case studies analyse empirically the innovative potential of six small municipalities

in the province of Girona, how the consequences of the crisis have translated in terms of poverty

and vulnerability in a specific territory (the city of Olot), and how a community mediation

programme can help to strengthen the organisation of housing groups and whether this is sufficient

to address vulnerability.

The results, based on the cases analysed, show the need for new responses to increasing fragility

and vulnerability that emphasise the collective. At the same time, non-metropolitan settings can

act as an engine for shaping new realities and fraternities. But this is not an easy task, as social

cohesion tends to suffer as vulnerability increases

L’esclat de la bombolla immobiliària de 2008 va provocar una crisis socioeconòmica generalitzada

que va afectar especialment als municipis i ciutats espanyoles. Es tractava d’una crisis que

s’estenia per tots els països del món però de forma especial als països europeus a on precisament

hi havia alts nivells de protecció social. Ens trobem doncs, amb un augment considerable de la

desigualtat, del risc d’exclusió social i de pobresa, i es percebia una generalització de la

vulnerabilitat. Podríem dir que, per primera vegada en anys, la crisis s’havia estes a una part de la

població que semblava que tenia certa immunitat fins el moment.

Precisament, aquesta és una tesi doctoral per compendi de publicacions que té per objectiu

conèixer com van reaccionar els entorns no metropolitans a la crisi socioeconòmica del 2008. Per

això, a través de tres articles acadèmics, s'ofereix una lectura a com la innovació, la pobresa i la

vulnerabilitat ajuden a entendre la seva realitat social, però també ens permet fer una interpretació

de quins poden ser els reptes de futur en termes de cohesió social. Més, si tenim en compte que

recentment ens trobem sortint d'una de les crisis més grans que hem vist en els últims temps: la de

la COVID-19. A partir d'aquestes premisses, els diferents estudis de cas analitzen de manera

empírica, el potencial innovador de sis municipis petits de la província de Girona, com s'han traduït

les conseqüències de la crisi en termes de pobresa i vulnerabilitat en un territori concret (la ciutat

d'Olot), i com un programa de mediació comunitària pot ajudar a enfortir l'organització en els

grups d’habitatges i si això és suficient per abordar la vulnerabilitat.

Els resultats, a partir dels casos analitzats, mostren la necessitat de buscar noves respostes davant

de la creixent fragilitat i vulnerabilitat. Respostes que posin l'accent en allò col·lectiu. Alhora, els

entorns no metropolitans poden exercir de motor per configurar noves realitats i fraternitats. Però

no és una tasca fàcil, ja que davant de l'augment de la vulnerabilitat, la cohesió social tendeix a

ressentir-se