L’illa de calor als nuclis urbans de Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava)

Ribas Sastre, Adrià
Compartir
L’illa de calor urbana és un dels fenòmens més estudiats dins la climatologia urbana pel gran impacte que té sobre la població, especialment la més vulnerable. Dit fenomen, que acaba provocant que el centre de la ciutat experimenti un augment de temperatura respecte la perifèria durant la nit, s’està magnificant per l’augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor. Per comprovar si es compleix a tots els nuclis urbans s’ha estudiat a Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava), i se n’ha fet una comparació. La finalitat última és millorar la qualitat de vida de la població en els dos municipis analitzant les mesures d’adaptació vigents i proposant-ne de noves. Per això, s’han dissenyat sis transsectes per municipi, de tal manera que s’aconseguís una representació complerta de tot el nucli urbà i la perifèria. Totes les dades s’han recollit mitjançant un termohigròmetre. Els resultats han acabat mostrant que Lloret de Mar presenta una illa de calor amb un comportament típic, on el màxim tèrmic es troba en els punts amb major activitat antròpica i carrers més estrets. En canvi, a Tossa de Mar l’illa de calor té un comportament típic a l’estiu, mentre que a l’hivern queda modificada per les condicions meteorològiques degut a la influència del massís de l’Ardenya. En els dos casos, i amb condicions meteorològiques estables, s’ha arribat a una intensitat màxima d’illa de calor de 4ºC-5ºC, i amb el màxim tèrmic en els sectors més concorreguts i, alhora, vulnerables. A fi d’atenuar aquest efecte es proposen un seguit de mesures. Les que tindrien més incidència sobre la població serien l’augment del verd urbà, modificar els materials urbans i apostar per reduir la calor antropogènica ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0

Localització