L’illa de calor als nuclis urbans de Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava)

Abstract

L’illa de calor urbana és un dels fenòmens més estudiats dins la climatologia urbana pel gran impacte que té sobre la població, especialment la més vulnerable. Dit fenomen, que acaba provocant que el centre de la ciutat experimenti un augment de temperatura respecte la perifèria durant la nit, s’està magnificant per l’augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor. Per comprovar si es compleix a tots els nuclis urbans s’ha estudiat a Lloret de Mar i Tossa de Mar (Costa Brava), i se n’ha fet una comparació. La finalitat última és millorar la qualitat de vida de la població en els dos municipis analitzant les mesures d’adaptació vigents i proposant-ne de noves. Per això, s’han dissenyat sis transsectes per municipi, de tal manera que s’aconseguís una representació complerta de tot el nucli urbà i la perifèria. Totes les dades s’han recollit mitjançant un termohigròmetre. Els resultats han acabat mostrant que Lloret de Mar presenta una illa de calor amb un comportament típic, on el màxim tèrmic es troba en els punts amb major activitat antròpica i carrers més estrets. En canvi, a Tossa de Mar l’illa de calor té un comportament típic a l’estiu, mentre que a l’hivern queda modificada per les condicions meteorològiques degut a la influència del massís de l’Ardenya. En els dos casos, i amb condicions meteorològiques estables, s’ha arribat a una intensitat màxima d’illa de calor de 4ºC-5ºC, i amb el màxim tèrmic en els sectors més concorreguts i, alhora, vulnerables. A fi d’atenuar aquest efecte es proposen un seguit de mesures. Les que tindrien més incidència sobre la població serien l’augment del verd urbà, modificar els materials urbans i apostar per reduir la calor antropogènica

The urban heat island is one of the most studied phenomena in urban climatology due to the great impact it has on the population, especially the most vulnerable. This phenomenon, which ends up causing the centre of the city to experience an increase in temperature compared to the periphery during the night, is being magnified by an increase of frequency and intensity in heat waves. In order to check whether it is fulfilled in all urban areas, Lloret de Mar and Tossa de Mar (Costa Brava) have been studied, and a comparison has been made. The ultimate purpose is to improve the quality of life of the population in the two municipalities by analysing the existing adaptation measures and proposing new ones. For this reason, six transects have been designed per municipality, in such a way as to achieve a complete representation of the entire urban core and the periphery. All data has been collected using a thermohygrometer. The results have shown that Lloret de Mar presents a heat island with a typical behaviour, where the thermal maximum is found in the points with greater human activity and narrower streets. On the other hand, in Tossa de Mar the heat island has a typical behaviour in the summer, while in the winter it is modified by the weather conditions due to the influence of the massif de l'Ardenya. In both cases, and with stable weather conditions, a maximum heat island intensity of 4ºC-5ºC has been reached, with the thermal maximum in the most crowded and, at the same time, vulnerable sectors. In order to mitigate this effect, a series of measures are proposed. The ones that would have the most impact on the population would be the increase in urban greenery, modifying urban materials and reducing anthropogenic heat

La isla de calor urbano es uno de los fenómenos más estudiados en la climatología urbana por el gran impacto que tiene en la población, especialmente la más vulnerable. Dicho fenómeno, que acaba provocando que el centro de la ciudad sufra un aumento de temperatura respecto la periferia durante la noche, está siendo magnificado por el aumento de la frecuencia y intensidad de las olas de calor. Para comprobar si se cumple en todos los núcleos urbanos se ha estudiado en Lloret de Mar y Tossa de Mar (Costa Brava), y se ha hecho una comparación. La finalidad última es mejorar la cualidad de vida de la población en los dos municipios analizando las medidas de adaptación vigentes y proponiendo nuevas. Para ello, se han diseñado seis transectos por municipio, de tal modo que se consiguiese una representación completa de todo el núcleo urbano y la periferia. Todos los datos han sido recogidos mediante un termohigrómetro. Los resultados han acabado mostrando que Lloret de Mar presenta una isla de calor con un comportamiento típico, dónde el máximo térmico se ubica en los puntos con mayor actividad antrópica y calles más estrechas. Por el contrario, la isla de calor en Tossa de Mar presenta un comportamiento típico en el verano, mientras que en invierno se encuentra modificada por las condiciones meteorológicas debido a la influencia del macizo de la Ardenya. 8 En los dos casos, y con condiciones meteorológicas estables, se ha llegado a una intensidad máxima de isla de calor de 4ºC-5ºC, y con el máximo térmico en los sectores más concurridos y, al mismo tiempo, vulnerables. Con la finalidad de minimizar el efecto se proponen unas medidas. Las que tendrían más incidencia sobre la población serian el aumento del verde urbano, modificar los materiales urbanos y apostar para reducir el calor antropogénico