El TEPT (trastorn d'estrès posttraumàtic) i els veterans de la Guerra de Vietnam (1968-1989): construccions, testimonis i readaptació en diferents contextos i grups humans

Abstract

El TEPT entrà al DSM-III el 1980, després d'una llarga lluita per part de siquiatres, VietVets antibel·licistes, i actors de la societat civil estatunidenca que demanaven una resposta més eficient als problemes que patien molts veterans –ràbia, aïllament, desconnexió, malsons–; problemes que els impedien readaptar-se a la vida civil, i que enfonsarien les seves arrels en el servei militar, especialment des de la massacre de My Lai de 1968. El reconeixement del TEPT comportà més visibilitat social i la millora de tota una sèrie de prestacions públiques pels VietVets. Entre les teràpies, destaca la dels viatges de tornada a Vietnam, que començaren el 1989. Més enllà de la implicació de la societat i d'allò visible, hi ha una dimensió simbòlica als EUA des de la qual es poden trobar les arrels del TEPT, caracteritzada per la imatge que té el VietVet en comparació amb el veterà de les Guerres Mundials; pel mite del “veterà escopit”, possiblement més propi de la cultura popular que de la realitat social; i per la masculinitat perduda per culpa de la guerra perduda. El paper de la dona VietVet com a cuidadora de l'home combatent, la seva posició relegada, discriminada i abusada, i els horrors de la guerra, també donen compte que elles patiren de TEPT. La Guerra de Vietnam encengué encara més la qüestió racial als EUA; i tota una sèrie de factors propis de la vida militar i, posteriorment, de la vida civil, contribuïren a què molts VietVets racialitzats patissin de TEPT.