Addicció a una substància en esportistes d'alt rendiment a Catalunya

Abstract

Objectiu: detectar quins són els factors de risc que poden predir que un esportista d’alt rendiment desenvolupi una addicció a una substància. Metodologia: s’ha portat a terme un estudi empíric quantitatiu basat en una anàlisi estadística de les dades d’un qüestionari elaborat sobre els factors de risc d’una addicció a una substància i sobre el consum problemàtic, l’abús i dependència d’alcohol i altres substàncies. La mostra va ser dividida en dos grups: esport d’alt rendiment i esport-salut. Resultats: Es va trobar una correlació significativa directa entre el consum total de substàncies dels esportistes i el consum d’alcohol, tabac i marihuana dels amics tant pel grup d’alt rendiment com pel d’esport-salut. Es va observar una correlació significativa a la inversa entre el consum total de substàncies de l’esportista i l’estratègia d’afrontament de la reestructuració cognitiva del grup d’alt rendiment. Es va detectar una correlació significativa a la inversa entre el consum total de substàncies de l’esportista i el factor de personalitat de responsabilitat en el grup d’esport-salut. No es va detectar cap correlació significativa amb el consum total de substàncies i l’edat. Conclusions: La disponibilitat de substàncies dels amics és un factor de risc pel consum de substàncies dels esportistes d’alt rendiment, però també per les persones que practiquen l’esport-salut. La reestructuració cognitiva funciona com a protector pel consum de substàncies del grup d’alt rendiment. Mentre que una absència del factor de personalitat de la responsabilitat és un factor de risc pel consum de substàncies en el grup d’esport-salut.

Objective: To detect which are the risk factors that can predict a development of an addiction to a substance in a high-performance athlete. Methodology: A quantitative empirical study has been carried out based on a statistical analysis of the data of a questionnaire prepared on the risk factors of an addiction to a substance and on the problematic consumption, abuse and dependence of alcohol and other substances. The sample was divided into two groups: high performance sport and health sport. Results: A significant direct correlation was found between athletes’ total substance use and friends’ alcohol, tobacco, and marijuana use for both the high-performance group and the sports-health group. A significant inverse correlation was observed between the athlete's total substance use and the cognitive restructuring coping strategy of the high-performance group. A significant inverse correlation was detected between the athlete's total substance consumption and the responsibility personality factor in the sport-health group. No significant correlation was detected with total substance use and age. Conclusions: The availability of substances from friends is a risk factor for the consumption of substances by high-performance athletes, but also by people who practice sports-health. Cognitive restructuring works as a protector for substance use in the high-performance group. While an absence of the personality factor of responsibility is a risk factor for substance use in the sport-health group.