La transició nutricional a Espanya (s. XIX-XX)

Esquiaga Fradera, Mateu
Compartir
Aquest treball té com a objectiu fer un estat de la qüestió sobre la transició nutricional, el seu origen, la seva utilització i les problemàtiques, així com la literatura acadèmica que n’estudia el cas espanyol. Aquest model, formulat per Barry Michael Popkin als anys noranta del s. XX, va establir la renda com a principal factor d’anàlisi. Posteriorment, la unicitat d’aquest factor fou criticada i es proposà afegir-ne d’altres: els condicionants ambientals, les condicions culturals, el marc institucional, els coneixements científics i tècnics, els coneixements de la població sobre nutrició i salut i, finalment, el marc polític. La transició nutricional fou un procés de canvi de llarga durada en el qual van anar perdent pes els cereals i la patata, i van guanyar protagonisme els productes d’origen animal. Fou un procés heterogeni des del punt de vista regional, generacional i de gènere. És per això que alguns autors han considerat que és més indicat parlar de múltiples transicions nutricionals. ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Creative Commons by-nc-nd4.0

Localització