Estudio del impacto de UGT2B17 y PD-1 en el trasplante alogénico de progenitores hematopoyéticos a partir de donante emparentado HLA idéntico

Abstract

Study of the impact of UGT2B17 and PD-1 on allogeneic transplantation of hematopoietic progenitors (allo-TPH) from HLA-identical related donor. everal genetic factors can favor the development of graft-versus-host disease (GVHD), despite HLA donor-recipient compatibility; this dissertarion by publications, explores the role of the disparity in the minor histocompatibility antigen (mHag) UGT2B17, the main enzyme involved in the glucuronidation of testosterone and the polymorphisms (SNPs) of Programmed cell-death 1 ( PD-1), a gene encoding co-inhibitory molecules of immune response receptors, capable of modulating the alloreactive capacity to mHag disparities, PD-1 activation triggers the inhibition of T-lymphocyte activation (immunological tolerance), this could translate into a variable incidence of GVHD, overall survival (OS), progression-free survival (PFS) or relapse. The results suggest that, UGT2B17 disparity has a negative impact on HLA-identical donor allo-TPH especially when the donor is male, given that the incidence of severe acute graft-versus-host disease in pairs with UGT2B17 disparity was significantly elevated, resulting in worse overall survival in the group of patients with the UGT2B17 disparity. Additionally, PD-1 genotype plays an important role in the development of graft-versus-host disease in patients undergoing allo-TPH from HLA-identical related donor, as the study detected an increase of the risk of acute graft-versus-host disease grades II to IV in patients who received grafts from donors homozygous for alleles identified as high risk in the multivariate analysis

Estudi de l'impacte d'UGT2B17 i PD-1 en el trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (alo-TPH) a partir de donant emparentat HLA idèntic. Diversos factors genètics poden afavorir l'aparició de la malaltia de l´empelt contra l´hoste (MECH), malgrat la compatibilitat de l'HLA entre donant-receptor; aquesta tesi per publicacions, explora el paper de la disparitat en el antígen menor d'histocompatibilitat (AMiH) UGT2B17, la principal enzima involucrada en la glucuronització de la testosterona i, els polimorfismes (SNPs) de Programmed cell-death 1 (PD-1), gen que codifica molècules coinhibidores de receptors de la resposta immune, capaços de modular la capacitat aloreactiva davant de les disparitats d'AMiH, l'activació de PD-1 desencadena la inhibició de l'activació dels limfòcits T (tolerància immune), això podria traduir-se en incidència variable d' MECH, supervivència global (SG), supervivència lliure de progressió (SLP) o recidives. Els resultats suggereixen que, la disparitat d'UGT2B17 té un impacte negatiu al alo-TPH de donant HLA idèntic quan el donant és home, donat que la incidència de la malaltia empelt contra l´hoste aguda severa en parelles amb la disparitat de UGT2B17 va ser significativament elevada, traduïnt-se en una pitjor supervivència global en el grup de pacients amb la disparitat UGT2B17. Adicionalment, el genotip de PD-1 juga un paper important en el desenvolupament de la malaltia empelt contra l´hoste en pacients sotmesos a alo-TPH de donant emparentat HLA idèntic, donat que a l'estudi es va detectar un increment del risc malaltia empelt contra l´hoste aguda graus II a IV en pacients que van rebre empelts de donants homozigots per a al·lels idenficats como d´alt risc en l´anàlisi multivarinat