L'obrador d'Antoni Peitaví i la producció de retaules als comtats del Rosselló i la Cerdanya (c. 1560-1592)

Abstract

This research paper focuses on the study of the professional career of the painter

Antoni Peitaví and his workshop. Furthermore, it presents a critical analysis of his

artistic culture. Born in Toulouse in the mid-16th century, Antoni Peitaví worked as a

painter all through the counties of Roussillon and Cerdanya (diocese of Elna), alongside

other parts in the south of the Pyrenees, including La Seu d'Urgell and Sant Joan de les

Abadesses. The excellent practice of the master and his collaborators, particularly

Miquel Verdaguer, led to his dominance on the market of altarpieces, generating an important production throughout the territory. The distinctive pictorial language of the

Peitaví-Verdaguer society, still subject to the artisan inertias characteristically of the

Catalan pictorial tradition, is established within the artistic context termed «Catalan

Romanism». And both artists together were the protagonist of a new episode in the

application of the language of late Mannerism from the engraving of Cornelis

Cort. Antoni Peitaví and the painters who worked alongside whith him brought together

the most highly valued skills of his time, turning them into a key factor in the devotional

painting market of the period

El present treball consisteix en l’estudi de la trajectòria professional d’Antoni

Peitaví i el seu obrador, i en l’anàlisi de la seva cultura artística. Nascut a Tolosa a finals

de la primera meitat del segle XVI, Antoni Peitaví va desenvolupar l’ofici de pintor al

llarg dels comtats del Rosselló i la Cerdanya (bisbat d’Elna) així com en altres punts al

sud dels Pirineus, com a la Seu d’Urgell o Sant Joan de les Abadesses. La recerca de la

documentació de l’època ha permès constatar la bona pràctica del mestre i els seus

col·laboradors, entre els quals s’ha de destacar a Miquel Verdaguer, fet pel qual els portà

a dominar el mercat de la retaulística generant una producció que s’estengué arreu del

territori. El llenguatge pictòric de la societat Peitaví-Verdaguer, arrelat a les inèrcies

artesanals característiques de la tradició pictòrica a Catalunya, se situà d’inici en les

coordenades del que s’ha denominat «romanisme català» o «rafaelisme d’estampa», i

evolucionà cap a nous episodis en l’aplicació del llenguatge del tardomanierisme a partir del

gravat de Cornelis Cort. Antoni Peitaví i els pintors que treballaren amb ell varen reunir

les aptituds més valorades del seu temps, convertint-los en una peça rellevant en el

mercat de la pintura devocional de l’època