Celleres i viles fortificades de les terres gironines (segles XI-XIV): Evidències a partir de la documentació escrita

Abstract

Les esglésies han estat un pol d’atracció del poblament rural a la Catalunya Vella, tot i que les sagreres dels segles XI i XII no van formar grans nuclis de població. A partir del segle XIII el canvi del nom a cellera, als bisbats de Girona i Elna, deixa entreveure un procés de desacralització que va ser paral·lel a la conversió dels cellers en habitatges i a la fusió de la cellera amb altres elements aglutinadors del poblament, com el mercat o el castell. Molts nuclis de poblament concentrat, tal i com mostra l’inventari provisional realitzat, van experimentar un procés de fortificació a la segona meitat del segle XIII o al llarg del segle XIV a causa de molts factors que aporten claus per entendre l’evolució de les celleres i les viles als segles centrals de l’edat mitjana