Joan Brossa, Antoni Tàpies. "Amb cor de foc", correspondència (1950-1991). Estudi i edició crítica

Abstract

The poet Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) and the painter Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) have been two of the most outstanding Catalan creators of the second half of the 20th century. From the moment they met, in November 1946, they immediately forged a great friendship that will soon also be the seed of an extensive artistic collaboration, in the spirit of the avant-garde, that spans from the beginning of the magazine Dau al Set, in September 1948, which both helped to found, until the great bibliophile book Carrer de Wagner, 1989, which was their last great work signed in common. For more than forty years they had collaborated together in a multitude of projects (graphic work editions, bibliophile books and artist books, magazines, catalogs, theater and music projects) in which they had maintained a relationship of permanent friendship, only interrupted the last years.

In December 1950, Antoni Tàpies left for Paris, with a grant from the French Institute. On December 15, 1950, he wrote to his friend Joan Brossa to tell him his first impressions of the city and to tell him how important his friendship was to him. It is the first of the letters that constitute the epistolary between the two creators. The

correspondence between Joan Brossa and Antoni Tàpies consists of 32 documents from 1950 to 1991. Of these documents, 20 are written by the painter and 12 by the poet. 23 of these documents, which form the most important nucleus of correspondence, were written during Tàpies’ stay in Paris in 1950 and 1951. The rest of the letters document the artist’s international success in Paris and New York, or let us know the work process of some works made in collaboration, such as the book Frègoli, published in 1969, or other vicissitudes of their friendship and common projects. Although some letters are known, there is still no edition of the correspondence between Brossa and Tàpies.

The aim of this work is, therefore, to make a study on the relationship and collaboration between Joan Brossa and Antoni Tàpies, their cultural, social and political context, and furthermore to establish the critical edition of their correspondence. By rereading and reviewing his published texts and collaborative works, the most outstanding critical texts that have meditated on their works and collaboration, and by the search for unpublished or little-known material, we construct, with rigor, a story and a study also enriched with their correspondence, largely unpublished. Thus, the study and critical editing of the correspondence between Joan Brossa and Antoni Tàpies want to contribute to deepen their work, their friendship and their collaboration,

showing the uniqueness and the power of their works in common that make up an extraordinary and emblematic contribution to the Catalan and European culture of the second half of the 20th century.

El poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i el pintor Antoni Tàpies (Barcelona,1923-2012) han estat dos dels creadors catalans més destacats de la segona meitat del segle XX. Des del primer moment que es coneixen, el novembre del 1946, de seguida teixeixen una gran amistat que ben aviat també serà la llavor d’una extensa col·laboració artística, en l’esperit de l’avantguarda, que abasta des de l’inici de la revista Dau al Set, el setembre de 1948, que tots dos van contribuir a fundar, fins al gran llibre de bibliòfil Carrer de Wagner, del 1989, que fou la seva darrera gran obra signada en comú. Són més de quaranta anys en els quals col·laboraren conjuntament en multitud de projectes (edicions d’obra gràfica, llibres de bibliòfil i llibres d’artista, revistes, catàlegs, projectes teatrals i musicals) i en els quals mantingueren una relació d’amistat permanent, només interrompuda els darrers anys. El desembre de 1950, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l’Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d’important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l’epistolari entre els dos creadors. La correspondència entre Joan Brossa i Antoni Tàpies està formada per 32 documents que van del 1950 al 1991. D’aquests documents 20 són escrits pel pintor i 12 pel poeta.

23 d’aquests documents, que formen el nucli més important de la correspondència, estan escrits durant l’estada de Tàpies a París, el 1950 i el 1951. La resta de cartes documenten l’èxit internacional de l’artista a París i Nova York, o permeten de conèixer el procés de treball d’algunes obres fetes en col·laboració, com

el llibre Frègoli, publicat el 1969, o altres vicissituds de la seva amistat i projectes en comú. Per bé que algunes cartes són conegudes, no existeix encara una edició de la correspondència entre Brossa i Tàpies.

L’objectiu d’aquest treball és, doncs, fer un estudi sobre la relació i la col·laboració entre Joan Brossa i Antoni Tàpies, el seu context cultural, social i polític, i, així mateix, establir l’edició crítica de la seva correspondència. Mitjançant la relectura i revisió dels seus textos publicats i de les obres fetes en col·laboració, dels textos

crítics més destacats que han reflexionat sobre la seva obra i la seva col·laboració, i la recerca de material inèdit o poc conegut, es construeix, amb rigor, un relat i un estudi enriquit també amb la seva correspondència, en gran part inèdita. Així, l’estudi i l’edició crítica de la correspondència entre Joan Brossa i Antoni Tàpies volen contribuir a aprofundir en la seva obra, la seva amistat i la seva col·laboració, tot mostrant la singularitat i la potència de les seves obres en comú que configuren una aportació extraordinària i emblemàtica a la cultura catalana i europea de la segona meitat del segle XX.