Modelització no lineal amb elements finits d’elements de formigó armat sotmesos a compressió i flexió
Share
A la pràctica habitual el càlcul d’estructures es sol basar en mètodes que suposen un
comportament lineal i elàstic de l’estructura. Aquest tipus de mètode de càlcul, juntament
amb els codis i normes aplicables a les diferents tipologies estructurals, són molt útils per al
dimensionament dels elements estructurals habituals utilitzats en els diferents tipus de
construccions, ja que permeten obtenir uns valors amb els quals ja es pot assegurar que
l’estructura no fallarà i serà segura.
Ara bé, per elements singulars o quan es requereix una anàlisi més detallada on es tingui en
compte un comportament més ajustat a les lleis constitutives dels materials emprats ( no
linealitat del material) o que es contempli la influència de les deformacions de l’estructura (
no linealitats geomètriques), és fa necessària la utilització d’eines de càlcul més potents.
El formigó armat ( material que serà estudiat durant el projecte) és un material compost
d’acer i formigó. El formigó presenta una llei constitutiva clarament no lineal degut a la
ruptura per compressió i a la fissuració per tracció, mentre que l’acer també té un
comportament plàstic quan es supera els seu límit elàstic